Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
motor dièsel

Secció d’un motor dièsel d’injecció directa (a l’esquerra) i esquema del seu funcionament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Motor de combustió interna en què el combustible és injectat a la cambra de combustió, on hi ha aire que ha estat comprimit pel pistó.
La compressió augmenta la temperatura de l’aire fins a uns 900°C, per la qual cosa el combustible, que entra vaporitzat mitjançant la injecció , s’inflama espontàniament Els motors dièsel poden funcionar amb cicles de dos temps i de quatre, idèntics als dels motors d’encesa per guspira La diferència més notable entre els motors dièsel és la forma en què el combustible i l’aire són barrejats En un motor amb injecció directa el combustible és injectat dins el cilindre, on la part superior del pistó, proveïda d’un buidat, constitueix una cambra de combustió El broquet d’injecció ha…
procediment de Bessemer
Tecnologia
Mètode de fabricació d’acer per l’oxidació de ferro fos, en un convertidor (dit Bessemer o de Bessemer), mitjançant un corrent d’aire.
El convertidor té forma de bota amb uns quants orificis a la part inferior, pels quals és injectat l’aire a pressió que, en passar a través de la fosa, permet la combustió de les impureses, que són eliminades en forma de gasos o d’escòria La calor despresa en la combustió manté el metall fos i permet de prosseguir la reacció Aquesta oxidació elimina els constituents menors de la fosa menys nobles que el ferro carboni, sofre, fòsfor, etc, i és aconseguit un acer dolç que, mitjançant l’addició controlada d’aliatges mares dels elements necessaris, hom porta a la composició desitjada…
detonació
Tecnologia
Militar
En els motors d’encesa per guspira, típic soroll de martelleig, localitzable a la culata del motor, que identifica una combustió anormal de la mescla (autoencesa).
Aquest fenomen pot ésser produït per una excessiva taxa de compressió del motor, pel baix octanatge del combustible utilitzat, per un sobreescalfament ocasional de la culata, per un excessiu avanç de l’encesa, o bé per la combinació de més d’una d’aquestes causes alhora Per tal d’evitar aquest problema que, a més de fer minvar la potència del motor, pot arribar a deteriorar-lo, hom pot reduir-ne la taxa de compressió, o bé augmentar el poder antidetonant del combustible La primera solució redueix la potència del motor i la segona fa augmentar l’emissió de residus altament contaminants Unes…
cambra de combustió
Tecnologia
Recinte d’un motor
on és efectuada la combustió.
En els motors alternatius ocupa el volum del cilindre comprès entre la culata i el pistó situat al punt mort superior En els d’encesa per guspira, la seva forma és determinada per la necessitat d’obtenir una bona turbulència i pel fet d’evitar al màxim el perill de detonació mitjançant el refredament de la part de mescla més allunyada de la bugia i la disposició adequada d’aquesta a la cambra, generalment prop de la vàlvula d’escapament La forma de la cambra de combustió també depèn de la disposició de les vàlvules laterals o a la culata En els motors d’encesa per compressió la combustió es…
bomba d’injecció
Tecnologia
Bomba emprada en la injecció de combustible que dosifica la quantitat de combustible injectat i forneix la pressió adequada.
La dosificació pot tenir lloc per mitjà d’un èmbol rotatiu proveït d’un canal helicoide que permet el retorn de l’excés de combustible, o per mitjà d’una vàlvula dosificadora que s’obre just el temps imprescindible perquè hi passi la quantitat de líquid necessària La bomba d’injecció pot ésser d’èmbol únic o bé pot tenir un èmbol per a cada cilindre que hom ha d’alimentar
postcombustió
Transports
Tecnologia
Acció de cremar combustible injectat després de la turbina, en un turboreactor, amb addició o no d’aire fresc, per tal d’aconseguir amb l’augment de temperatura un increment de la força d’embranzida, que pot ésser fins d’un 50%.
turbina

Turbines dins una central elèctrica
© Corel / Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Motor rotatiu que transforma l’energia cinètica, potencial, interna o de pressió d’un fluid en energia mecànica.
Hi ha tres tipus fonamentals de turbines, segons la natura del fluid emprat les hidràuliques, les de gas i les de vapor Les turbines hidràuliques són motors atèrmics rotatius mitjançant els quals es transfereix i es transforma l’energia potencial de l’aigua en un treball útil, com l’accionament d’un alternador, derivades de les primitives rodes hidràuliques, sobre les quals tenen els avantatges que permeten d’aconseguir un nombre molt elevat de voltes i un rendiment de fins el 96% Poden ésser classificades, segons la direcció en què arriba l’aigua, en turbines radials centrífugues o…