Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
mascle
Tecnologia
Eina emprada per a roscar interiors.
Per a roscar a mà hom utilitza un joc de tres mascles, el de desbast , l' intermedi i el d’acabat En el roscatge a màquina és utilitzat un mascle únic i més llarg que els de roscar a mà Per a forats grossos i treballs seriats hom empra els mascles desmuntables , de pinta radial o de pinta circular
cicle Sabathé
Tecnologia
Cicle mixt entre el cicle d’Otto i el cicle dièsel en el qual, després de la fase de compressió adiabàtica, ve, com en el cicle d’Otto, una fase de combustió a volum constant i, després, com en el cicle dièsel, una fase de combustió a pressió constant.
A igualtat de relació de compressió, el rendiment del cicle Sabathé resulta intermedi entre els cicles d’Otto i dièsel Si hom augmenta la calor subministrada a volum constant i redueix la subministrada a pressió constant, el rendiment tèrmic s’aproxima al del cicle Otto, mentre que si hom redueix la calor subministrada a volum constant i augmenta la corresponent a pressió constant, aleshores el rendiment s’aproxima al del cicle dièsel
subnivell
Tecnologia
Nivell intermedi d’una mina entre dos nivells principals o bé per sota o per sobre del principal.
cigonyal

Cigonyal d’un motor de quatre cilindres amb tres suports de bancada o colls
© Fototeca.cat
Tecnologia
Arbre de transmissió de força que fa de manovella del conjunt biela-manovella i transforma els moviments alternatius en moviments de rotació (motors d’explosió, per exemple), o viceversa (premses mecàniques excèntriques).
També és anomenat colzet , en els telers El cigonyal té un colze per a cada biela de la màquina o del motor El colze rep la biela en el monyó , que gira descentrat al voltant de l’eix de rotació del cigonyal El monyó que constitueix l’eix de rotació del cigonyal és el coll o suport de bancada El braç és la part del cigonyal que uneix el monyó i el coll Hi sol haver un braç a cada costat del monyó i un coll per a cada braç, bé que hi ha cigonyals de compressors que només tenen un coll, un braç i el monyó, i cigonyals de motors lleugers de dos, quatre o sis cilindres que tenen els monyons…
torn

Torn paral·lel (a l’esquerra); carros principal, transversal i superior (al centre); tres operacions de tornejament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada per a treballar un sòlid indefinit fent-lo girar entorn d’un eix i arrencant-li material perifèricament per tal de transformar-lo en una peça ben definida, tant pel que fa a la forma com a les dimensions.
El torn permet d’obtenir, principalment, superfícies cilíndriques, planes, còniques, esfèriques, perfilades i roscades, i és, doncs, molt emprat, especialment en el treball dels metalls, per a obtenir superfícies de revolució a partir de barres cilíndriques, per a rectificar i allisar peces de fosa o desbastades, per a fer rosques en peces cilíndriques, i per a fabricar, en grans sèries, perns, cargols grossos i altres peces Els models més importants de torns, que responen a diverses necessitats i a diferents concepcions i solucions constructives, són el torn parallel, el torn-revòlver, el…
compressor

Seccions frontal (esquerra) i transversal (dreta) d’un copmressor alternatiu de pistó de dues etapes
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina destinada a transportar un gas o un vapor des d’un punt, a baixa pressió, a un altre on la pressió és més elevada; també màquina per a elevar la pressió d’un gas o vapor.
La relació de compressió és la que hi ha entre la baixa pressió a l’entrada i l’alta pressió a la sortida del compressor Si la relació de compressió és elevada, hi ha economia de la potència necessària efectuant el procés en dues o més etapes amb refredament intermedi, és a dir, comprimint el fluid a una pressió inferior a la final i refredant-lo a continuació, abans de començar un nou procés de compressió que el portarà a una pressió més gran, i així successivament fins a aconseguir la pressió final desitjada La compressió per etapes es fa per obtenir altes pressions, emprant o…
turbina

Turbines dins una central elèctrica
© Corel / Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Motor rotatiu que transforma l’energia cinètica, potencial, interna o de pressió d’un fluid en energia mecànica.
Hi ha tres tipus fonamentals de turbines, segons la natura del fluid emprat les hidràuliques, les de gas i les de vapor Les turbines hidràuliques són motors atèrmics rotatius mitjançant els quals es transfereix i es transforma l’energia potencial de l’aigua en un treball útil, com l’accionament d’un alternador, derivades de les primitives rodes hidràuliques, sobre les quals tenen els avantatges que permeten d’aconseguir un nombre molt elevat de voltes i un rendiment de fins el 96% Poden ésser classificades, segons la direcció en què arriba l’aigua, en turbines radials centrífugues o…
acer
La torre Eiffel (1889), construcció d’acer de grans dimensions, obra de l’enginyer francès Alexandre-Gustave Eiffel (1889)
© Corel Professional Photos
Tecnologia
Fonamentalment, mescla de ferro i d’una petita quantitat de carboni.
El ferro pur per si sol ferrita ofereix poca resistència i duresa i sofreix deformacions plàstiques amb l’addició de carboni augmenten les seves aptituds de resistència i duresa així com el límit elàstic, tot disminuint-ne la ductilitat El percentatge de carboni que caracteritza l’acer és comprès entre el 0,05 i l’1,70% La propietat principal de l’acer és el fet que les seves qualitats de resistència, per una composició determinada, poder ésser variades considerablement per un tractament tèrmic adequat el tremp , que consisteix en un refredament intens després d’un escalfament per sobre del…