Resultats de la cerca

Poden adherir-se sobre diversos materials quan són aplicades en estat pastós i, en endurir-se, resten estables davant dels agents atmosfèrics, repelleixen l’aigua i conserven prou flexibilitat perquè les dilatacions diferencials dels materials que segellen, amb els canvis de temperatura, no arribin a desenganxar-les o a esquerdar-les Entre les més habituals hi ha el màstic, tradicionalment emprat pels vidriers, que, com més va més, va essent substituït per una sèrie d’elastòmers sintètics a base de silicona Tenen un ampli ventall d’aplicacions en la construcció muntatge de vidres,…

Els més utilitzats són els silicats sòdics, interessants per llur baix preu Els més alcalins tenen poder mullant elevat i baixa viscositat els més rics en sílice s’assequen més ràpidament i donen juntures menys sensibles a l’aigua Són molt utilitzats per al cartó i fusta Són també inorgànics els ciments de polisulfurs, utilitzats per a construccions anticorrosives, i nombrosos altres ciments i massilles que es preparen amb ingredients diversos tals com fosfats, silicats, guix, litargiri, òxid de ferro, òxid d’alumni, etc

És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…