Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
resistència de materials
Tecnologia
Branca de la tècnica mecànica que té per objecte la determinació de les dimensions que han de tenir les peces o els elements de les màquines o de les construccions, d’acord amb llur forma, els materials dels quals són fets, els esforços que han de suportar, les condicions de treball, etc, per tal d’ob.
ir el màxim aprofitament dels materials i un grau de seguretat suficient Totes les peces i els elements d’una construcció mecànica, arquitectònica, etc, són sotmesos a esforços que els deformen i provoquen fenòmens de fatiga en establir el projecte de la construcció cal que cada peça sigui dissenyada de manera que la fatiga admissible, per la seva forma i les dimensions, sigui molt superior dues vegades més gran o més que la fatiga real màxima resultant dels esforços als quals serà sotmesa en la construcció La resistència de la peça o de l’element també…
màquina llimadora

Maquina llimadora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada en el treball dels metalls per a obtenir superfícies planes amb un grau d’acabament bast.
L’eina de treball consisteix en una ungla dotada d’un moviment alternatiu horitzontal, en sentit longitudinal L’arrencada del material es produeix durant la cursa activa de l’eina, mentre que la peça treballada té el moviment d’avanç transversal En les llimadores mecàniques la transmissió del moviment al carro portaeina és efectuat per mitjà d’un sistema d’engranatges i un mecanisme biela-manovella, mentre que en les llimadores hidràuliques la transmissió és feta per mitjà d’un cilindre hidràulic Per a la llimada de peces de grans dimensions, hom utilitza la llimadora de pont ,…
laminatge

Laminatge continu operacions principals, incloent-hi l’extrusió i la forja amb premsa, i productes fianls, a aprtir dels tres semiproductes d’acer de colada contínua. Moltes operacions són idèntiques amb altres metalls i aliatges
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Operació de laminar un material plàstic.
En el laminatge hom modifica l’estructura interna del material orientant la fibra en la direcció longitudinal de la peça, de manera que la plasticitat i la resistència mecànica augmenten en aquesta direcció En el laminatge en calent hom obté més bones propietats mecàniques que en l’emmotllament, però afavoreix l’oxidació i la descarburació artificials En el laminatge en fred, emprat per a deformacions petites, hom obté un gran control dimensional i un augment de la duresa i del límit elàstic
fresadora

Fresadora horitzontal
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada per a efectuar l’operació de fresatge.
És constituïda fonamentalment per un capçal portafresa que té un moviment de rotació i una taula, on hom fixa la peça, proveïda d’un mecanisme que assegura el moviment relatiu entre la peça i la fresa La taula, generalment horitzontal i mòbil en el seu pla, pot ésser comandada manualment i automàticament Segons la posició de l’eix del capçal hom distingeix la fresadora horitzontal , la fresadora vertical i la fresadora universal La fresadora horitzontal és constituïda per un sòlid bastidor que proveït de dues guies que permeten el lliscament en sentit vertical de la bancada, la qual conté…
trepant

Trepant
© Dreamstime
Tecnologia
Oficis manuals
Aparell mecànic portàtil més o menys perfeccionat, emprat per a subjectar la broca i imprimir-li els moviments de rotació i d’avanç en els treballs de fer forats a diversos materials sòlids i més o menys durs.
Alguns trepants, anomenats trepants de pit , són constituïts per una armadura proveïda d’un engranatge cònic que transmet, tot multiplicant-lo, el moviment d’una maneta accionada manualment a un portabroca i que té a l’extrem oposat una placa metàllica de forma adequada perquè qui hi treballa pugui recolzar-hi el pit, per tal d’assegurar la posició de l’eina i per produir l’avanç longitudinal Uns altres trepants, anomenats trepants de pistola , són proveïts d’un petit motor elèctric, tancat en un càrter que té, en un extrem, un agafador en forma d’empunyadura, i a l’altre extrem…
mortasadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a formar ranures, mosses, etc.
La seva constitució és semblant a la de la llimadora la diferència consisteix en el fet que el carro on va fixada l’eina té un moviment vertical, el qual permet de mecanitzar superfícies interiors La peça roman fixa a la taula i l’eina es desplaça amb moviment alternatiu vertical, arrancant ferritja només en el recorregut de descens L’eina acostuma a ésser d’acer al carboni o d’acer ràpid el seu avanç té lloc gràcies al moviment de la taula, que pot ésser longitudinal o transversal quan cal mecanitzar una peça en diversos punts simètrics respecte a un eix, hom fixa la peça a un…
assaig de compressió
Tecnologia
Assaig en què una proveta d’un material és sotmesa a un esforç de compressió.
És poc utilitzat perquè pot ésser substituït en bastants casos pel de tracció i perquè és difícil de produir l’esforç tan elevat que sol requerir la destrucció de la proveta És fet generalment amb la màquina universal d’assaig, acoblant-hi el dispositiu adequat, i amb provetes cilíndriques d’altura igual a 2,5 o, com a màxim, 3 vegades el diàmetre, puix que per a altures més grans hi ha el perill de vinclament En augmentar l’esforç aplicat, augmenta la deformació de la proveta, en disminueix la llargada, n'augmenta la secció i apareixen els “cons de despreniment” en les superfícies sotmeses a…
flexió
Física
Tecnologia
Acció i efecte a què és sotmès un cos elàstic (una barra, una biga, un eix, etc.) que es flecteix per efecte del seu pes o de càrregues externes.
La flexió produeix, en el cos sobre el qual actua, una curvatura que, segons la teoria de Bernoulli i d’Euler, és proporcional al moment flector i al moment d’inèrcia moment de la secció transversal del cos, el mòdul de Young essent el factor de proporcionalitat Si el cos barra, biga, etc és fixat per un cap, el moment flector és compensat per un moment resistent al cap fix Segons la teoria de la flexió de bigues gruixudes formulada per Coulomb, l’extensió d’una fibra longitudinal que és a una distància y de la fibra neutra és Cy, C essent la curvatura de la fibra neutra a la…
màquina trepadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a fer forats a peces metàl·liques, de fusta, etc, anomenada també màquina de foradar o perforadora.
En les trepadores, l’eina de tall és una broca, generalment disposada verticalment, que és dotada d’un moviment de rotació, creat per un motor elèctric, i d’un moviment longitudinal d’avanç, efectuat manualment trepadores sensitives, o automàticament La trepadora sol consistir en un bastiment vertical, sovint en forma de columna, muntat damunt la bancada, proveït d’una taula en la qual és fixada la peça que hom vol foradar, i pel qual pot pujar i baixar un braç, que suporta el motor i el portaeines, eventualment desplaçables al llarg del dit braç trepadores radials, i que en…
avanç

Moviment d’avanç en el torn
© fototeca.cat
Tecnologia
En una màquina eina, moviment relatiu de l’eina i de la peça que exposa successivament noves parts d’aquesta a l’acció de tall de l’eina.
Com a variable de màquina és una velocitat de desplaçament relatiu que pot ésser expressada en diferents unitats segons que hom consideri l' avanç pràctic en mm/min, l' avanç de treball en mm/volta o mm/passada i l' avanç per eina , per a plats de més d’una eina, en mm/volta × eina L' avanç per dent en cas de fresatge i en general de treball amb eines de més d’una dent, en mm/volta × dent en el cas del brotxatge , l’avanç per dent expressa la diferència d’altura entre dues dents consecutives Com a variable operacional serveix per a determinar, juntament amb la profunditat de tall, la secció…