Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
paper de Xina
Tecnologia
Química
Paper molt prim i resistent, que hom fabricava amb la part interior de l’escorça de la canya de bambú, segons els vells procediments xinesos, i que avui és imitat amb pastes de cel·lulosa.
Hom l’empra per a edicions de luxe
paper de fil

Paper de fil de lli
Tecnologia
Química
Paper fet amb draps, principalment de lli, emprat en edicions de luxe.
paper pergamí
Tecnologia
Química
Paper d’aspecte semblant al pergamí, que hom empra en edicions de luxe.
paper bíblia

Paper bíblia
Disseny i arts gràfiques
Tecnologia
Química
Paper molt prim, compacte i fort que hom empra en edicions de luxe.
paper de tina

Paper de tina
Tecnologia
Química
Paper fet amb draps de gran qualitat i a mà, full per full, que hom empra en edicions de luxe.
banús
Ocell esculpit en banús . Cultura fang, Guinea Equatorial
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…
paper vitel·la
Tecnologia
Química
Paper fet a mà, amb una forma proveïda d’una tela metàl·lica d’obertura molt petita, que hom empra per a gravats i edicions de luxe.
paper Japó

Paper Japó
Tecnologia
Química
Paper blanc o groguenc, sedós i setinat, que hom fabrica amb la part interior de l’escorça d’alguns arbres, principalment de la morera, i que és emprat en edicions de luxe.
bronze
Art
Tecnologia
Aliatge de coure i estany que conté d’un 8 a un 40% d’aquest darrer, sovint amb petites proporcions d’altres elements.
Des de temps antics hom ha considerat impròpiament com a bronze diversos aliatges de coure i d’altres metalls bronze 2 El bronze, com a aliatge de coure i estany, és emprat des de temps prehistòrics D’obtenció, preparació i elaboració fàcils, de natura poc afectada per la corrosió, d’una gran sonoritat i bon poliment, amb unes característiques tecnològiques que el fan molt adequat per a l’emmotllament de fosa, fou emprat per a substituir la pedra, l’os o la fusta en aquells estris que, com les armes, havien d’ésser resistens A poc a poc, a mesura que s’abaratí, hom l’emprà per a eines de…
or
Or natiu
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica.
Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…