Resultats de la cerca

Hom empra dos tipus de matxucadores les de mandíbules i les giratòries Les matxucadores de mandíbules consten d’un bastiment d’acer, d’una gran resistència, on van muntades dues mandíbules, l’una fixa i l’altra mòbil, revestides d’un aliatge d’acer extradur La mandíbula mòbil és accionada per un volant a través d’una biela i d’un mecanisme d’excèntrica La mandíbula mòbil, amb el moviment alternatiu, produeix la desintegració de les pedres Per a produccions elevades hom empra les matxucadores giratòries , formades per una carcassa troncocònica dins la…

Segons llur principi operatiu, hom les classifica en trituradores de mandíbules, giratòries, rotatòries, de martells i de rodets La trituradora de mandíbules actua pel copejament d’una mandíbula articulada sobre una de fixa, i el seu funcionament és el mateix que el de la matxucadora de mandíbules En la trituradora giratòria el trencament del material és produït per l’acció d’un òrgan troncocònic en girar sobre ell mateix i desplaçar-se excèntricament, pel moviment de balanceig del seu eix, dins una carcassa en forma de tronc de con invertit, idèntica a la de la matxucadora giratòria La…

És emprat per a subjectar manualment les peces metàlliques que hom treballa

Segons el principi de funcionament hi ha frens de tres classes de fregament, de fluid i elèctrics Els frens de fregament transformen l’energia cinètica en energia calorífica per fregament entre dues superfícies, l’una fixa i l’altra mòbil Els més simples són formats per un o dos socs o una cinta que frega l’element mòbil una roda, un tambor, un eix, etc El fre de tambor , emprat principalment en els automòbils, consta de dues parts l’una, el tambor , va fixada a la roda, i l’altra, solidària a l’eix fix, és formada per dues peces articulades socs o mordasses recobertes de folre de fre, les…

Els primers metalls utilitzats per l’home foren els metalls natius, principalment el coure, l’or, l’argent i, molt rarament, el ferro d’origen meteorític La reducció de minerals de coure i, posteriorment, de minerals de coure i estany, per tal d’obtenir el bronze, fou iniciada entre els anys 4000 i 3000 aC Gairebé alhora es desenvolupà la metallúrgia del plom i dels aliatges d’or i argent Cap a l’any 2000 aC hom coneixia ja els procediments de fosa, amb el sistema dit de la cera perduda , per a la fabricació d’estàtues de bronze, com també les operacions d’embotir i d’encunyar L’edat del…