Resultats de la cerca

És difícilment treballable en fred i fàcilment en calent

Els més importants són l’acer Hadfield amb un contingut del 13% de manganès, l’acer inoxidable austenític i els acers refractaris austenítics

Aquesta propietat, juntament amb els efectes produïts per la presència del Ni, confereix als ferroníquels unes característiques especials, segons les quals hom els classifica en quatre grans grups els ferroníquels de baix coeficient de dilatació o de dilatació controlada , en els quals la dilatació pot ésser considerada nulla per a un cert interval de temperatura, i que són emprats en metrologia, geodèsia i regulació termoestàtica els ferroníquels de variació controlada del mòdul elàstic , que contenen petites quantitats de crom, tungstè, silici i manganès, i que hom empra en la…

Els desoxidants de l’acer fos són l’alumini, el manganès i el silici, i per als altres metalls hom empra el carboni, el magnesi, el calci i el fòsfor totes aquestes substàncies actuen com a reductors Els desoxidants superficials són dissolvents de l’òxid, o bé substàncies que es combinen amb el metall i en formen la sal corresponent

Autodidacte, de molt jove s’interessà per la metallúrgia El 1883 patentà un procediment per a la producció d’acer al manganès Inventà també alguns procediments per a l’obtenció d’aliatges ferrosos i d’acer de baixa histèresi i els millorà La seva obra Metallurgy and Its Influence on Modern Progress 1925 ha esdevingut fonamental en l’estudi de la metallúrgia

L’austenita és dèbilment paramagnètica, tova i amb una duresa Brinell de 170-200 A la temperatura de 1 130°C té dissolt un màxim de l’1,7% de carboni i hom considera 715°C com el límit inferior de temperatura en què pot existir La inclusió en l’acer d’altres elements, com crom, níquel, manganès, etc, conjuntament amb tractaments tèrmics adequats, permeten d’obtenir estructures totalment austenítiques fins i tot a temperatura ambient aquests microconstituents de l’acer permeten d’obtenir característiques molt útils resistència a la corrosió, absència de magnetisme, etc

Alguns són emprats també com a desoxidants per llur capacitat de fixació de l’oxigen Els elements d’aliatge més comuns són el crom, el manganès, el molibdè, el silici, el titani, el vanadi i el tungstè Sovint, malgrat el nom, el ferro n'és l’element minoritari L’ús dels ferroaliatges en siderúrgia es remunta a l’any 1856 El 1850 hom havia descobert, casualment, les característiques especials de l’acer obtingut a partir d’un mineral amb una certa quantitat de tungstè El ferromanganès fou descobert el 1866, i el 1869 hom descobrí el ferrocrom Hom els pot obtenir en alt forn, en…

En el procés de fabricació de l’acer, la disminució de la solubilitat de l’oxigen en solidificar-se la massa fosa del metall provoca una ebullició dels gasos dissolts i es produeixen porositats a l’interior del lingot L’acer solidificat d’aquesta forma és anomenat efervescent Per eliminar l’oxigen de la massa líquida hom hi afegeix una substància fortament reductora silici, alumini, manganès, etc, que forma amb l’oxigen composts que resten com a inclusions en l’acer Hom anomena calmat un acer totalment desoxidat Si la desoxidació és parcial, hom en diu semicalmat Hom efectua…

En siderúrgia, hom empra aquests procediments per a l’obtenció de ferroaliatges, d’acers especials o normals i per a la fabricació de fosa Els sistemes de transformació de l’energia elèctrica en tèrmica es fonamenten en la inducció la massa que hom vol escalfar actuant d’induït, en l’acció d’un arc elèctric que hom fa saltar entre uns elèctrodes o en la resistència elèctrica que presenta el material que hom tracta durant el pas d’un corrent elèctric forn Els procediments electrolítics són emprats en l'afinament de metalls en brut especialment coure i alumini o per a l’obtenció de metalls per…

És composta d’un elèctrode central, envoltat d’un aïllant —de gran resistència tèrmica i bones qualitats dielèctriques— i d’un cos exterior d’acer, amb una part roscada, que conté l’elèctrode de massa separat una distància determinada de l’elèctrode central, fet de platí, níquel o manganès Les bugies són anomenades fredes o calentes , segons llur capacitat de dissipar més o menys la calor rebuda les primeres són adequades per als motors d’alta compressió, i les segones, per als motors freds Els inconvenients principals que poden presentar són l’embrutament, produït per una…