Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
fosa dúplex
Tecnologia
Procediment de colada que permet d’obtenir un lingot doble en el qual les dues parts no tenen la mateixa composició.
Primerament cal fer una colada en una lingotera especial després, quan ja s’ha soldificat, hom cola, en contacte amb el primer lingot, la segona composició El producte obtingut és laminat i colat com un lingot ordinari Aquest procediment és utilitzat per a fer peces de matrius, cisalles, etc La part externa correspon al metall més dur, i la interna, al metall més resistent i més malleable
estampació
Tecnologia
Conjunt d’operacions a què hom sotmet una planxa o làmina metàl·lica a fi d’obtenir, per deformació plàstica, un objecte amb una forma geomètrica determinada.
L’estampació comprèn les operacions de tallat de la planxa, el corbament i l'embotició, que hom efectua en premses i per mitjà de matrius o estampes Generalment hom treballa el metall en fred, però en alguns casos d’embotició la deformació pot ésser efectuada en calent Malgrat el seu cost elevat, l’estampació redueix els treballs de soldadura i collada i produeix, així, peces més senzilles i lleugeres i que presenten més resistència mecànica
forja
Tecnologia
Procediment de conformació de metalls que consisteix a variar la forma d’una peça metàl·lica per compressió, en calent, entre dues superfícies dures, l’una fixa i l’altra mòbil.
La deformació plàstica del metall és possible per l’existència de dislocacions en l’estructura cristallina La forja modifica l’estructura del metall deformant-ne i fraccionant-ne els cristalls, i produeix, així, una millora en el conjunt de les seves característiques mecàniques, sobretot pel que fa a la resistència a la corrosió La forja és el sistema més antic de conformació de metalls En la farga catalana hom forjava el masser per tal de formar els lingots, per mitjà del mall i l’ enclusa El mall, martell de grans dimensions, era mogut per una roda hidràulica que feia girar un arbre, el…
aliatge dur
Tecnologia
Aliatge de duresa molt elevada utilitzat especialment per al tall de metalls, per a matrius i per a peces que requereixen gran resistència a l’abrasió.
Els aliatges durs comprenen, entre altres, els acers ràpids acer, els aliatges “Stellite” a base de cobalt, crom i tungstè, i els carburs aglomerats per exemple, els metalls “Kenna” i vídia, constituïts essencialment per carbur de tungstè amb addicions de carbur de titani, de tàntal i de niobi aglomerat amb cobalt
vidre
Fabricació de vidre pla per flotació (a baix) i d’objectes de vidre de parets primes per un procediment continu de bufament i d’emmotllament (a dalt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida.
És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…