Resultats de la cerca

En el cas de recobriment de metalls hom pot efectuar aquest recobriment per electrodeposició galvanostègia, per immersió galvanització i per projecció amb bufador especial o un canó de plasma del metall fos En el cas de metallització de plàstics hom diposita, per electrodeposició o per mitjà de vapors metàllics, una pellícula metàllica sobre la superfície plàstica prèviament preparada Els plàstics metallitzables són, principalment, les resines ABS, el politetrafluoretilè i el polipropilè, i hom els utilitza en la indústria de l’automòbil, en la fabricació d’electrodomèstics, en electrònica,…

La protecció per recobriment metàllic sol ésser obtinguda per electrodeposició, per metallització, per galvanització, per cementació, etc, mentre que la protecció per recobriment no metàllic és obtinguda per aplicació de pintures, vernissos, esmalts, etc, sobre la superfície que hom vol protegir

Com la deformació permanent, la fatiga, el desgast superficial, l’envelliment, el tremp total o local, la carburació, la nitruració, la carbonitruració, la sulfinització, l’aportació metàllica soldadura, metallització, cromatge dur, etc L’enduriment pot ésser superficial o total, segons el tractament Amb l’enduriment hom dificulta la migració de dislocacions a l’interior dels metalls, bé creant-hi noves dislocacions que s’hi oposin acritud, bé mitjançant la precipitació d’una fase dins una solució sòlida

L’argentament pot ésser efectuat per aplicació d’una làmina d’argent, per metallització al buit, per deposició de metall reduït químicament sense corrent elèctric, o per electrodeposició En el primer d’aquests mètodes l’objecte, un cop hom li ha aplacat una fulla molt prima d’argent, és escalfat al roig fosc a fi de formar un aliatge que asseguri l’adherència La metallització al buit és emprada, sobretot, per a objectes no metàllics L’argentament de metalls per reducció química és obtingut bé per immersió del metall més electropositiu que l’argent especialment coure o llautó en una solució de…

Per escalfar els gasos a aquestes temperatures hom els fa passar a pressió a través d’un arc elèctric, d’una bobina d’inducció o d’un ressonador d’alta freqüència Les molècules del gas es desintegren en àtoms absorbint calor, i aquests, en topar amb l’objecte que hom escalfa, es combinen novament reconstruint la molècula i cedint la calor absorbida en la desintegració i produint un augment considerable de temperatura Polvoritzant certs metalls i injectant-los junt amb el gas d’entrada, hom pot projectar-los en estat de fusió per tal de recobrir una peça metallització Les altes temperatures…

Els materials ceràmics més emprats són òxids, carburs, borurs, siliciürs i nitrurs Els cermets permeten de combinar les propietats, en general contraposades, de llurs components, i fan així possible l’obtenció de materials que mantenen, a temperatures elevades, la resistència mecànica a la corrosió, a l’oxidació i al desgast Hom els utilitza per a fabricar resistències elèctriques, eines de tall, peces refractàries per a turbines, recobriments per a càpsules espacials, etc

El primer intent d’obtenir el buit fou fet per Otto von Guericke, el 1632, en intentar d’extreure l’aigua d’un recinte completament ple, per tal de produir-hi el buit el fracàs d’aquestes temptatives el portà a assajar amb un recipient ple d’aire, i arribà així a la màquina pneumàtica, posteriorment millorada per Robert Boyle i Christian Huygens Correntment hom ha establert les denominacions següents per a classificar els graus de buit buit baix p >  10 2 Pa, buit mitjà 10 - 1 < p  < 10 2 Pa, buit elevat 10 - 5 Pa  < p < 10 - 1 Pa i ultrabuit p < 10 - 5 Pa Aquests…