Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
ferromolibdè
Tecnologia
Aliatge de ferro i molibdè (58 a 75% de Mo) emprat en la fabricació d’acers d’alt tremp, acer inoxidable i acers refractaris i també en certs acers de tall ràpid.
Hom l’obté per aluminotèrmia o silicotèrmia de l’òxid de molibdè produït per torratge del sulfur de molibdè
metal·lotèrmia
Tecnologia
Procediment de la metal·lúrgia extractiva en el qual hom redueix el compost metàl·lic mitjançant un altre metall més reactiu (sodi, alumini, magnesi o silici) o amb hidrogen, a una temperatura superior a la temperatura de fusió del metall reduït.
El procediment metallotèrmic més emprat és l'aluminotèrmia Hom utilitza aquests mètodes en l’obtenció de la majoria dels metalls rars titani, tungstè, molibdè
bainita
Tecnologia
Agregat de ferrita i carbur de ferro que apareix, en una forma inestable, en els acers i les foses, en transformar-se isotèrmicament l’austenita.
L’estructura bainítica pot ésser fixada als acers afegint-hi níquel o molibdè i n'augmenta la resistència a la tracció i, alhora, en millora la resiliència
brotxa
Tecnologia
Eina en forma de barra proveïda de dents, d’altures que augmenten progressivament d’un extrem a l’altre, i de secció diversa segons el forat o perfil que realitza (circular, rectangular, circular acanalat, etc), que hom empra per efectuar el brotxatge.
Segons la manera de treballar, pot ésser de tracció o de compressió, i segons l’operació, de brotxatge exterior o de brotxatge interior Les brotxes són generalment d’acer trempat, d’acer al tungstè o bé d’acer ràpid al molibdè i, en alguns casos, hom hi insereix plaquetes tallants de metall dur
ferroaliatge
Tecnologia
Cadascun dels aliatges del ferro amb certs elements, metàl·lics o no metàl·lics, que hom empra com a matèria d’addició en la fabricació d’acers especials i en l’obtenció d’altres aliatges als quals hom vol conferir unes propietats determinades.
Alguns són emprats també com a desoxidants per llur capacitat de fixació de l’oxigen Els elements d’aliatge més comuns són el crom, el manganès, el molibdè, el silici, el titani, el vanadi i el tungstè Sovint, malgrat el nom, el ferro n'és l’element minoritari L’ús dels ferroaliatges en siderúrgia es remunta a l’any 1856 El 1850 hom havia descobert, casualment, les característiques especials de l’acer obtingut a partir d’un mineral amb una certa quantitat de tungstè El ferromanganès fou descobert el 1866, i el 1869 hom descobrí el ferrocrom Hom els pot obtenir en alt forn, en…
alfagen | alfàgena
Tecnologia
Dit dels elements aliants que, afegits als acers, modifiquen el diagrama d’equilibri Fe-C ampliant l’interval d’estabilitat de l’anomenada fase alfa del ferro o ferrita.
El crom, el silici, el titani, el niobi, el molibdè i el tungstè són elements alfàgens En particular, el niobi i el titani, afegits als acers, es caracteritzen perquè hi formen carburs, que disminueixen la proporció de carboni dissolt a la matriu i així estabilitzen la ferrita L’exemple més típic d’element alfagen és el crom, que, afegit als acers inoxidables de baix contingut de carboni, n'augmenta la resistència a la corrosió El crom té la mateixa estructura cristallina cúbica centrada al cos que la ferrita i això fa que els acers on hi ha la proporció adequada de crom…
aluminotèrmia
Tecnologia
Procés d’obtenció de metalls a partir de llurs òxids o sulfurs, per acció de l’alumini.
El procediment, posat a punt per Hans Goldschmidt 1894, es fonamenta en la major afinitat que presenta l’alumini per l’oxigen i el sofre, la qual cosa li permet d’alliberar el metall de la seva combinació La reacció és realitzada disposant en un gresol refractari la mescla d’òxid i d’alumini en pols i, al seu damunt, l’iniciador, constituït per una petita quantitat de pólvores de magnesi mesclades amb peròxid de bari, les quals són enceses mitjançant una cinta de magnesi La reacció porta el contingut del gresol a temperatures molt elevades, de més de 2 000°C el metall reduït es diposita al…
aliatge refractari
Tecnologia
Aliatge que pot ésser utilitzat a temperatures elevades (de l’ordre dels 900°C o més).
La possibilitat d’emprar un aliatge a alta temperatura depèn no solament del valor d’aquesta, sinó també del que hom exigeix com a resistència mecànica i sobretot com a resistència a la corrosió Cal també saber si el medi és oxidant o reductor, si conté sofre, etc La més antiga aplicació dels aliatges refractaris és la fabricació de filaments per a bombetes, però actualment són molt utilitzats en la indústria en general i sobretot en els motors de reacció, en la propulsió per coets i en els míssils Sense que tots ells puguin utilitzar-se sempre a 900°C, hom considera aliatges refractaris…
tremp
Tecnologia
Tractament al qual hom sotmet un metall per tal d’endurir-lo, especialment el que consisteix a escalfar-lo i refredar-lo ràpidament en submergir-lo sobtadament en un líquid fred.
El tremp millora notablement les qualitats mecàniques del metall en augmentar-ne el límit d’elasticitat, la resistència a la ruptura per tracció i la duresa Hom distingeix en aquest tractament dues fases fonamentals, en la primera de les quals s’esdevé una modificació de l’estructura interna del metall, a causa de la calor, a temperatures de prop dels 800°C per als acers, que en millora la duresa i la flexibilitat Si el refredament fos lent, s’esdevindria una nova modificació de l’estructura interna que li faria perdre les qualitats obtingudes La segona fase és el refredament ràpid, obtingut…
vídia
Tecnologia
Material constituït per un aglomerat de carburs de metalls rars (tungstè, tàntal, titani, molibdè, etc) amb cobalt o níquel com a lligant, després d’haver-lo obtingut per sinterització.
És un material molt dur i resistent al desgast Descobert pel Dr Frey, de l’empresa Krupp, és emprat especialment en la fabricació de petites plaquetes que van fixades a l’eina d’una màquina eina, com ara en barrines, broques, etc