Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
aigües residuals
Tecnologia
Aigües que contenen residus diversos procedents bé de la indústria, bé dels nuclis de poblament humà (aigües fecals o negres).
Són abocades generalment en pous morts, o, mitjançant una xarxa de clavegueres, als rius o a la mar En aquest darrer cas, i per tal d’evitar la pollució de les aigües receptores, cal sotmetre les aigües residuals a un tractament previ de depuració depuració d’aigües residuals
aliatge fusible
Tecnologia
Aliatge de punt de fusió molt baix, constituït generalment per un eutèctic de 2 a 5 components.
La denominació sol ésser aplicada especialment als aliatges que es fonen per sota de 230°C Llurs principals aplicacions són els fusibles d’extintors automàtics d’incendis, les vàlvules i els tallacircuits fusibles, la fixació d’eines i coixinets, els banys de tremp i revingut, la protecció de models de foneria, els models dentals, la soldadura, el segellament de vidre a metall i certs emmotllaments delicats També són utilitzats com a fluids tèrmics i com a nuclis fusibles en operacions d’enformar encorbament de canonades, etc Llurs característiques mecàniques, duresa i contracció…
inoculació
Tecnologia
Addició al metall líquid, prèvia a l’emmotllament, de substàncies que actuen de nuclis de cristal·lització i en modifiquen, així, la microestructura cristal·lina i les propietats físiques i mecàniques.
fosa
Tecnologia
Procediment de conformació de metalls per emmotllament del metall fos.
És característic i fonamental en aquest procediment el fet de l’existència d’un canvi de fase en la conformació del metall De les condicions d’aquest canvi depenen les característiques mecàniques de l’objecte obtingut La fosa permet, d’altra banda, l’obtenció de peces amb formes complicades i de peces senzilles a un cost més baix que d’altres procediments forja, màquines eines, etc Aquest procediment és emprat sobretot en la fabricació de peces d’acer, fosa, bronze, llautó, aliatges d’alumini, de magnesi, de zinc, d’estany, de plom o de níquel La possibilitat de sotmetre un metall o un…
permaloy
Tecnologia
Aliatge de ferro i níquel, d’elevada permeabilitat magnètica i feble histèresi magnètica, que és emprat en la fabricació de cables submarins, de nuclis de bobina, d’elements de màquines elèctriques sotmesos a l’acció de camps magnètics alterns, etc.
La composició de l’aliatge original, de la marca enregistrada del qual han pres el nom aquests aliatges, és del 78% de níquel i el 22% de ferro, però actualment també són obtinguts permaloy amb petites quantitats d’altres components
conca minera
conca minera de les mines de ferro d’Escaró
© Fototeca.cat
Tecnologia
Jaciment extens o grup de jaciments explotats per diverses mines i que constitueixen una unitat geològica i geogràfica.
Les conques mineres són establertes en relació amb jaciments d’una gran abundància de mineral valuós i sobretot amb una elevada concentració les condicions geològiques de disposició de les capes i les característiques que han de tenir les explotacions, obres complexes, pous, galeries o extracció a cel obert, són també molt importants per a decidir l’establiment de grans explotacions En el cas de minerals importants i de poca difusió, com és ara l’or o l’urani, aquests factors són secundaris, però amb minerals relativament més abundants, com el ferro o el carbó, les explotacions són efectuades…
suro

Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…
metal·lúrgia
Metal·lúrgia. Forn elèctric en una foneria de Barcelona
© Fototeca.cat
Tecnologia
Branca de la ciència i de la tècnica que estudia els procediments per a l’obtenció dels metalls i llur transformació i elaboració per a una utilització racional.
Els primers metalls utilitzats per l’home foren els metalls natius, principalment el coure, l’or, l’argent i, molt rarament, el ferro d’origen meteorític La reducció de minerals de coure i, posteriorment, de minerals de coure i estany, per tal d’obtenir el bronze, fou iniciada entre els anys 4000 i 3000 aC Gairebé alhora es desenvolupà la metallúrgia del plom i dels aliatges d’or i argent Cap a l’any 2000 aC hom coneixia ja els procediments de fosa, amb el sistema dit de la cera perduda , per a la fabricació d’estàtues de bronze, com també les operacions d’embotir i d’encunyar L’edat del…
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…