Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
oxidació
Tecnologia
Formació d’òxid o rovell en la superfície del ferro o d’un altre metall, per l’acció de l’aire humit o per corrosió.
oxidació directa
Tecnologia
Formació d’òxids o d’altres composts sobre la superfície dels metalls per reacció amb gasos secs, a altes temperatures.
barret de ferro
Tecnologia
Cobertora d’oxidació formada per una crosta dura d’òxid, principalment de ferro (limonita).
Es forma per lixiviació i oxidació pròxima a la superfície i a la part superior d’un jaciment de sulfurs, en especialment de ferro pirita, calcopirita Aquest procés concentra, ocasionalment, elements molt insolubles, com ara l’or
procediment de Bessemer
Tecnologia
Mètode de fabricació d’acer per l’oxidació de ferro fos, en un convertidor (dit Bessemer o de Bessemer), mitjançant un corrent d’aire.
El convertidor té forma de bota amb uns quants orificis a la part inferior, pels quals és injectat l’aire a pressió que, en passar a través de la fosa, permet la combustió de les impureses, que són eliminades en forma de gasos o d’escòria La calor despresa en la combustió manté el metall fos i permet de prosseguir la reacció Aquesta oxidació elimina els constituents menors de la fosa menys nobles que el ferro carboni, sofre, fòsfor, etc, i és aconseguit un acer dolç que, mitjançant l’addició controlada d’aliatges mares dels elements necessaris, hom porta a la composició desitjada…
procediment LD-AC
Tecnologia
Procediment d’obtenció d’acer per oxidació de ferro colat, que hom aplica en l’afinament de foses fosforoses; també és conegut com a procediment OLP, del francès oxygène lance poudre.
Aquesta oxidació és feta mitjançant un corrent d’oxigen combinat amb pols de calç que hom injecta amb una llança vertical des del fons del gresol És una variant del procediment LD , amb bufament en dos temps, neteja intermèdia i addicions de ferralla i de mineral, que permet una major flexibilitat en l’ajust de la dosi final dels components de l’aliatge Necessita installacions d’una gran alçada i hom tendeix a substituir-lo pel procediment LWS fr lance wendel sidelor , en què hom injecta una barreja d’oxigen i hidrocarbur, el craqueig endotèrmic del qual permet el refredament…
petroquímica
Tecnologia
Química
Conjunt de tècniques que tenen per objecte l’obtenció de productes químics per síntesi de productes derivats del petroli.
Hom pot classificar les tècniques petroquímiques en dos grans grups processos d’obtenció de productes bàsics de síntesi i processos de fabricació de derivats dels productes bàsics anteriors Dins el primer grup hom distingeix l’obtenció de l’hidrogen i del gas de síntesi, la fabricació d’olefines, d’acetilè, d’aromàtics i d’hidrocarburs de quatre carbonis Per a l’obtenció d’hidrogen i de gas de síntesi hom parteix del gas natural als EUA i de la nafta a Europa i al Japó Els processos emprats són els de reforming amb vapor d’aigua i el d’oxidació parcial El reforming amb vapor d’aigua es…
calorització
Tecnologia
Procés que consisteix a recobrir amb una fina capa d’una mescla d’alúmina i pólvores d’alumini distints metalls (acer, ferro, coure) i escalfar-los tot seguit a 1 000°C en un corrent d’hidrogen.
Els objectes així tractats adquireixen una gran resistència a l’oxidació, fins i tot a altes temperatures, i als agents corrosius
torrefacció
Tecnologia
Operació que consisteix a sotmetre a l’acció directa del foc i en contacte amb l’aire determinades substàncies, per tal de dessecar-les, de destruir-ne algun principi perjudicial, d’oxidar-les, etc.
Des del punt de vista químic, hom pot dir que la torrefacció és una calcinació que comporta l’oxidació del material tractat
afinar
Tecnologia
Eliminar les impureses contingudes en un metall o aliatge, que poden malmetre alguna de les seves qualitats o destorbar-ne la utilització industrial.
Els sistemes més usuals són la copellació, l'electròlisi, la fusió i oxidació, la liquació, el tractament amb àcids afinament de l’or, etc
adhesiu
Tecnologia
Substància no metàl·lica capaç de mantenir unides les superfícies de dos sòlids en contacte, gràcies a l’adhesió entre la substància i el sòlid i a la seva pròpia cohesió.
Un adhesiu ha de tenir mullabilitat, ha de poder solidificar-se per refredament, per evaporació, per escalfament, per oxidació, etc i ha de presentar prou deformabilitat per a reduir les tensions en la juntura