Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
diòxid de plom
Química
Tecnologia
Sòlid cristal·lí marró, altament oxidant, soluble en l’àcid acètic i insoluble en l’aigua, que es fon amb descomposició a 290°C.
Hom l’obté per tractament de solucions alcalines d’hidròxid de plom amb hipoclorit sòdic i és emprat com a oxidant, mordent, reactiu analític i accelerador de polimeritzacions
alumel
Tecnologia
Marca registrada d’un aliatge constituït pel 94%, aproximadament, de níquel i de petites quantitats ben controlades de silici, alumini i manganès.
És molt resistent a la corrosió en medi oxidant, àdhuc per damunt de 1 000°C És emprat principalment com a element negatiu de termoparells
tetraacetat de plom
Química
Tecnologia
Cristalls incolors o d’un lleuger color de rosa, solubles en àcid acètic calent, benzè i cloroform, que es fonen a 175°C.
És obtingut per reacció del mini Pb 3 O 4 amb àcid acètic en presència d’anhídrid acètic És emprat com a oxidant selectiu en síntesi orgànica
nitrat de plom (II)
Química
Tecnologia
Cristalls blancs, molt tòxics i oxidants, solubles en l’aigua i l’alcohol, que es descomponen a 470°C.
Hom l’obté per l’acció de l’àcid nítric sobre el plom i és emprat en la preparació d’altres sals, com a mordent, oxidant, en la preparació d’explosius i com a pigment
sinterització

Tall vertical de la instal·lació completa de sinterització (a l’esquerra) i representació simplificada de la màquina de sinteritzar de Dwight-Lloyd (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aglomeració de pólvores d’un metall o més i, eventualment, d’altres matèries, per l’acció de la calor i de la pressió.
Consisteix a premsar la mescla de pólvores, de manera que formi un bloc, i a sotmetre-la a l’acció de la calor en un forn elèctric, en una atmosfera no oxidant fins a obtenir una massa emmotllable i, posteriorment, un cop obtingudes les peces per emmotllament, tornar-la a sotmetre a una temperatura superior a l’anterior per tal d’obtenir un enduriment permanent Les peces obtingudes per sinterització són poroses i els porus poden ésser omplerts amb altres metalls o, més generalment, amb lubrificant, com és el cas de les peces autolubrificadores
mal·leabilització
Tecnologia
Acció i efecte de mal·leabilitzar.
La malleabilització fosa s’efectua en una atmosfera oxidant i a 1 000-1 050°C, es produeix una dissociació de la cementita en ferro i carboni, que resta en forma de mòduls o esferes de grafit a l’interior de la peça, alhora que es produeix una descarburació superficial fosa malleable blanca Si hom efectua el recuit en una atmosfera neutra i a 900-1 000°C, tot el carboni producte de la dissociació resta en forma de grafit i dóna a la fosa el color negre fosa malleable negra
bec

Bec Bunsen utilitzat als laboratoris per tal d’assolir altes temperatures; regulant de manera convenient l’entrada d’aire, la part de la flama que emet llum blava (zona reductora) pot arribar als 300º C mentre la que la part incolora (zona d’oxidació) arriba als 1500º C
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d’un aparell més complex, per l’extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar.
Els becs més emprats en treballs de laboratori tenen una entrada d’aire regulable bec Bunsen i bec Meker, on la regulació és aconseguida mitjançant una anella giratòria bec Teclú , on la regulació és obtinguda per mitjà d’un disc desplaçable al llarg de l’eix del bec que permet d’obtenir una flama oxidant o reductora Els becs emprats per a illuminar bec d’incandescència sónproveïts d’una camisa, generalment de cotó impregnat d’una mescla d’òxids de tori i de ceri, al si de la qual és cremat el combustible gasós Com a part del bufador , el bec és la peça, unida directament al mànec i…
descarburació
Tecnologia
Tractament per a reduir la quantitat de carboni d’un producte metal·lúrgic.
La fabricació de l’acer comporta una descarburació del ferro colat procedent de l’alt forn En els procediments Bessemer i Thomas la descarburació és produïda per un fort corrent d’aire que travessa el ferro en estat líquid En el procediment Martin-Siemens el ferro és descarburat gràcies a l’addició de metall oxidat El procés de malleabilització del ferro colat per a transformar-lo en un producte de característiques similars a l’acer, és també una descarburació Aquí el producte resta en estat sòlid i és escalfat en contacte amb un ciment constituït per òxid de ferro, sílice i calç La…
procediment de Martin-Siemens
Tecnologia
Mètode d’obtenció d’acer descobert simultàniament, amb petites variants, per Pierre Martin i pels germans Siemens.
En aquest procediment l’escòria que es forma entre el bany metàllic i l’atmosfera oxidant del forn fa de vehicle portador d’oxigen Hom pot obtenir diferents tipus d’acer a partir de fosa de ferro i de ferralla En funció de les impureses que hom pretén d’eliminar durant l’operació, cal que el revestiment del forn sigui de silici procediment àcid, per a l’eliminació del manganès, de l’oxigen i del carboni, o bé de magnèsia o de dolomia procediment bàsic, el qual permet, a més, la dessulfuració i la desfosforació Amb aquest darrer procediment hom pot assolir un nivell de descarburació del 0,02%…
aliatge refractari
Tecnologia
Aliatge que pot ésser utilitzat a temperatures elevades (de l’ordre dels 900°C o més).
La possibilitat d’emprar un aliatge a alta temperatura depèn no solament del valor d’aquesta, sinó també del que hom exigeix com a resistència mecànica i sobretot com a resistència a la corrosió Cal també saber si el medi és oxidant o reductor, si conté sofre, etc La més antiga aplicació dels aliatges refractaris és la fabricació de filaments per a bombetes, però actualment són molt utilitzats en la indústria en general i sobretot en els motors de reacció, en la propulsió per coets i en els míssils Sense que tots ells puguin utilitzar-se sempre a 900°C, hom considera aliatges…