Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
pasta de cel·lulosa
Tecnologia
Suspensió aquosa de cel·lulosa emprada en la fabricació del paper
.
pasta d’avet
Tecnologia
Pasta de cel·lulosa, de fibra llarga, obtinguda de diferents espècies d’avet.
L’avet en la indústria de pasta de paper és primera matèria en els procediments al sulfit en què és usat quasi exclusivament, al sulfat i mecànic El primer dóna una pasta molt apta per a transformar en raió, mentre que el segon dóna una fibra excellent per a paper kraft i d’embalatge Tant l’un com l’altre permeten d’obtenir papers de gran consum i de primera qualitat El procediment mecànic és emprat per a obtenir productes econòmics
pasta de paper
Tecnologia
Suspensió aquosa d’una o més classes de paper i d’altres productes (càrregues, colorants, etc), des de l’etapa de desintegració de la pasta, fins a la formació del paper.
pasta de paper
Tecnologia
Primera matèria cel·lulòsica, d’estructura fibrosa i origen vegetal, preparada per a la fabricació de paper.
procediment Asplund
Tecnologia
Procediment continu de desfibració de la fusta, inventat per l’enginyer suec Arne Asplund el 1931, basat en el fet que a temperatures suficientment altes (165-200°C) la lamel·la intercalar que lliga les fibres cel·lulòsiques s’estova a bastament perquè hom pugui separar-les mecànicament.
La pasta obtinguda no serveix per a fer paper, i és emprada per a taulers de fibres, plafons aïllants, feltres de saturació, etc El procediment ha estat adoptat en la fabricació de la pasta semiquímica
badana
Tecnologia
Pell d’ovella o de moltó, assaonada amb adobs vegetals, de molta flexibilitat i suavitat i relativament prima, que és emprada per a folrar calçat, fer guarniments i, quam és més acabada i tenyida, en relligadura i tafileteria.
Quan no ha rebut els tractaments necessaris per a tenyir-la i acabar-la és anomenada badana en pasta
avet
Avet grec
© C.I.C-Moià
Botànica
Tecnologia
Arbre monoic de capçalera cònica de la família de les pinàcies.
De gran port pot arribar als 60 m d’alçària, té les branques perpendiculars al tronc les fulles són linears, retuses, verdes i lluents pel dret i amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija i tot l’any verdes Les pinyes, dretes i verdes, es desfan a la maturitat La fusta d’avet és blanquinosa, blana i poc resistent És molt emprada, per tal com és fàcil de treballar i els troncs són llargs, rectes i llisos Hom en fa tambors i posts de gran llargària, pals de les línies elèctriques i telegràfiques, pals de vaixell, etc També és utilitzada per a fer…
encolatge
Tecnologia
En la fabricació del paper, operació consistent a fixar a les seves fibres substàncies hidròfobes que hi retarden la penetració del líquid a l’interior.
Hom pot barrejar aquestes substàncies a la pasta, o bé fixar-les a la superfície del paper ja fabricat paper
regle
Tecnologia
Element pla, dret, més o menys llarg, de fusta, metàl·lic, etc, que forma part d’algunes màquines, en les quals acompleix comeses diverses.
Com per exemple els que en les màquines de fabricar paper regulen el gruix de pasta que ha de tenir el full, els que en les rectificadores sense punts suporten les peces, etc
pila holandesa
Tecnologia
Recipient metàl·lic proveït d’un corró dotat d’un moviment de rotació i unes ganivetes fixades a la seva superfície.
Entre aquestes ganivetes i unes altres que van fixades al recipient passa la pasta de cellulosa, per tal de batre-la, llevar-li les impureses i refinar-la, abans que no arribi a la màquina de fer paper És anomenada també pila refinadora