Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
pollina
Tecnologia
Suport emprat en les serradores de bosc, en els obradors de carreters, de mestres d’aixa, etc, per a sostenir, generalment subjectats amb cordes, cadenes, etc, els troncs o les peces que hom vol serrar.
Sol consistir en una biga inclinada, suportada per un extrem per dos peus i per l’altre recolzada a terra
ciment
Tecnologia
Garlopa de més d’un metre de longitud emprada pels boters per a afinar els cantells de les dogues.
L’eina va recolzada a terra per un extrem i, per l’altre, damunt un dospeus el tall de la fulla queda cap amunt, i és la peça el que hom mou per treballar-la
mecanisme d’encèntrica
Tecnologia
Mecanisme de transmissió de moviment entre dos elements rígids en el qual l’element conductor transmet al conduït un moviment alternatiu de translació o de rotació segons una llei determinada.
Aquesta llei determina el perfil de l’element conductor, el qual és generalment cilíndric i té moviment de rotació L’element conduït pot ésser una tija guiada, recolzada per un extrem en l’element conductor excèntric de primera espècie, o una palanca que oscilla al voltant d’un eix fix excèntric de segona espècie L’extrem d’aquest element que és en contacte amb l’element conductor pot ésser d’aresta viva, de plat pla o taquet, de plat esfèric, o pot consistir també en un petit corró que anulla tot el fregadís entre les superfícies en contacte Hom els construeix, normalment, amb…
rellotge de caixa alta
Tecnologia
Rellotge proveït d’una caixa de fusta recolzada a terra en posició vertical i d’altura similar a la d’una persona o més gran.
Acostumen a ésser rellotges de soneria o de carilló També és anomenat rellotge de peu
al·lot
Tecnologia
Peça de ferro, en forma de peu, que, recolzada sobre un suport, serveix per a treballar i enformar sabates, i permet, picant amb un martell sobre les soles, d’aixafar les puntes que hi pot haver dintre la sabata.
És anomenat també peu de ferro
roda de fricció
Tecnologia
Cadascuna de les dues peces cilíndriques o còniques, de material relativament tou (cuir, cautxú o fusta), que formen part d’un sistema de transmissió per fricció, la més grossa de les quals és solidària de l’arbre motor, i la seva perifèria és recolzada sobre la de la més petita, solidària a l’arbre mogut, tot fent-la girar.
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…