Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
rentaplats

rentaplats
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina destinada a rentar els plats i la vaixella en general.
Normalment consta d’un compartiment on són collocats els plats i les altres peces a rentar, els quals són sotmesos a una pluja d’aigua amb sabó produïda pel moviment d’una hèlix o unes paletes que giren situades a la part superior i inferior Solen ésser automàtiques i poden funcionar segons diferents programes
àlep
Física
Tecnologia
Cada una de les culleres o paletes d’una roda giratòria.
Poden ser de forma plana, còncava, guerxada o helicoidal Situades en la perifèria de roda, la fan giravoltar impulsades per l’energia cinètica d’un fluid cas de les turbines Francis o Pelton, o en els molins d’aigua, o bé, a l’inrevés, mogudes per la roda, transmeten energia cinètica al fluid en les bombes centrífugues o en els vaixells moguts per roda de pales
arbre de transmissió articulat
Tecnologia
Arbre capaç de transmetre el moviment entre dos eixos no alineats i, en general, amb posicions relatives variables, bé sigui en angle o en distància.
Consta d’un parell de juntes universals junta universal, situades a cadascun dels seus extrems, acoblades entre si mitjançant un arbre telescòpic En els automòbils i els camions són molt utilitzats per a transmetre el moviment des del canvi de velocitats, bé directament a les rodes vehicle amb tracció davantera, o al pont posterior vehicle amb tracció al darrere A vegades se'ls designa impròpiament amb el nom de cardan
transpaleta

transpaleta
Tecnologia
Carretó de manutenció que permet moure les mercaderies, situades sobre paletes, mitjançant una petita elevació, ajudada per un dispositiu hidràulic que les separa del sostre.
La tracció és manual i sobre les seves forquetes poden collocar-se uns adaptadors que permeten la manipulació d’uns tipus de càrregues bidons, bobines, etc
moment flexor
Construcció i obres públiques
Física
Tecnologia
Suma algèbrica dels moments, respecte a l’eix neutre de la secció d’una biga, de totes les forces exteriors situades a un costat de la secció.
rampa
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Pla inclinat, situat entre dues superfícies situades a diferent nivell, que es fa servir, especialment, per a poder-hi pujar i baixar càrregues tot reduint els esforços necessaris.
castanyer
castanyer
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Silvicultura
Arbre corpulent, de la família de les fagàcies, de capçada frondosa, que pot atènyer una alçària de 30 m i que pot arribar a viure alguns centenars d’anys.
Les fulles són grans, de 10 a 25 cm, lanceolades, fortament dentades, glabres, lluents, coriàcies, i cauen en arribar el fred Les flors masculines són disposades en aments, i les femenines, en nombre d’1 a 3, són situades al mig d’un involucre de bràctees soldades Els fruits, les castanyes , són reunides, en grups màxims de tres, dins un pelló coriaci i espinós Viu als terrenys flonjos, profunds, rics en matèria orgànica i no massa argilosos Hom el fa multiplicar per llavor i, si el vol per a la producció de castanyes, li practica l’empelt de pua o el d’escut El castanyer és…
bufador

Tall esquemàtic d’un bufador de soldar
© fototeca.cat
Tecnologia
Aparell que permet d’obtenir una flama estreta i llarga de temperatura molt alta mitjançant la combustió d’una mescla d’un gas combustible i oxigen i que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, serveix per a escalfar-lo o fondre’l.
És constituït per un tub mànec, que serveix per a manejar-lo, per un cap del qual entren el gas i el tub de l’oxigen i que porta enroscat, a l’altre cap, el bec , format per un tub colzat, proveït a l’extrem del broquet el conjunt, bec i broquet, és canviable, per tal d’aconseguir la flama adequada en cada cas El material més emprat en la construcció de bufadors és el llautó, i per als broquets, el coure en el bufador, l’oxigen, que surt a pressió per una tovera, es troba amb el gas i l’arrossega per dins el bec, on es fa la mescla, que, sortint a pressió pel broquet, produeix la flama de…
quadrant solar
Història
Tecnologia
En les civilitzacions antigues situades als tròpics, instrument en forma de quart de cercle amb què hom calculava l’altura del sol sobre l’horitzó i així podia establir les hores del dia.
rellotge de foliot
Tecnologia
Rellotge en què l’òrgan regulador era l’anomenat foliot o esperit, consistent en un conjunt format per una barra horitzontal amb dos contrapesos situats en els seus extrems, muntada sobre un eix vertical en el qual eren situades les dues palanques de l’escapament.
En oscillar el foliot, les dues palanques deixen anar alternativament les dents de la roda d’escapament, les quals donen simultàniament un petit impuls destinat a mantenir les oscillacions del foliot L’error d’aquelles primeres màquines era d’una mitja hora al dia Cal tenir en compte, però, que només portaven la busca horària i que, per tant, només permetien apreciar l’hora d’una manera molt aproximada El regulador de foliot va durar des del començament del s XIV fins a la fi del s XVII 300 anys, que fou definitivament desplaçat pel rellotge de pèndola