Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
sulfur de ferro (III)
Química
Tecnologia
Compost obtingut sintèticament i que serveix per a preparar l’àcid sulfhídric.
El bisulfur FeS 2 és la pirita natural emprada per a la fabricació de l’àcid sulfúric
ferromolibdè
Tecnologia
Aliatge de ferro i molibdè (58 a 75% de Mo) emprat en la fabricació d’acers d’alt tremp, acer inoxidable i acers refractaris i també en certs acers de tall ràpid.
Hom l’obté per aluminotèrmia o silicotèrmia de l’òxid de molibdè produït per torratge del sulfur de molibdè
depilació
Tecnologia
Operació de depilar, a mà o a màquina, les pells i els cuirs.
Prèviament hom els sotmet a un tractament químic amb calç i sulfur d’arsènic o de sodi o enzimàtic per tal de faciltar la fase de depilació pròpiament dita Aquesta és efectuada en unes màquines proveïdes d’uns cilindres rotatoris amb fulles tallants helicoidals, els quals són premsats contra les pells transportades per unes bandes de cautxú Generalment després de la depilació a màquina, hom completa l’operació amb una depilació manual
cèl·lula fotovoltaica
Panells fotovoltaics a la teulada d'una casa
© Parlament Europeu
Tecnologia
Dispositiu que, per mitjà de l’efecte fotovoltaic, converteix una radiació lluminosa en un corrent elèctric.
Actualment la majoria de les cèllules fotovoltaiques es fabriquen a partir de semiconductors, especialment silici i compostos com ara telluri i sulfur de cadmi, arsenur de galli o CIS coure, indi i seleni, amb els quals es creen juncions amb una capa que té un excés de càrregues negatives i una altra amb excés de càrregues positives La incidència de fotons sobre la cèllula fa possible la generació de corrent elèctric entre les dues capes, amb unes característiques de corrent i tensió pròpies per a cada model o tipus de cèllula Tret de les cèllules de capa fina deposicions sobre…
mata
Tecnologia
Sulfur de coure i ferro, o de coure, níquel i ferro, que hom obté com a fase intermèdia en l’extracció metal·lúrgica del coure i del níquel.
mordent
Tecnologia
Solució que conté la concentració necessària d’àcids orgànics per a poder neutralitzar la calç o el sulfur sòdic present en les pells després del tractament de ribera i abans de passar a la secció d’adobar.
zinc
Economia
Química
Tecnologia
Element químic, de nombre atòmic 30, pertanyent al grup IIB de la taula periòdica.
Conegut des de l’antiguitat, hom l’ha emprat en la fabricació del bronze i el llautó És un element d’abundància mitjana que es troba àmpliament distribuït a la natura constitueix l’1,2 x 10 - 2 % del pes de l’escorça terrestre És constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses de 64 48,89%, 66 27,81%, 67 4,11%, 68 18,57% i 70 0,62%, que determinen un pes atòmic de 65,38 En són coneguts, a més, deu radioisòtops artificials Els seus minerals més importants són la calamina ZnCO 3 , la willemita Zn 2 SiO 4 i l’esfalerita ZnS No ocorre natiu, i hom l’obté per torrefacció en l’…
cobalt
Extracció del cobalt de minerals rics
Química
Tecnologia
Element de transició del bloc d, situat entre els elements del bloc s i els del bloc p de la taula periòdica; el nom li ve de l’alemany kobold, que significa ‘fetiller’.
Té un sol isòtop natural el núclid 59, i 10 núclids artificials 54, 55, 56, 57, 58 i 58 m, 60 i 60 m, 61 i 62 Metall blanc, dúctil i malleable, descobert per Georg Brandt el 1735 Graus d’oxidació del coballt el +3, el +2, que és l’únic estable per a les sals simples en solució, el +1, que ha estat assenyalat per Manchot el 1926, i el +4, que es dóna segurament en l’òxid CoO 2 i en alguns complexos N’hi ha dues varietats allotròpiques la varietat α, que cristallitza en el sistema hexagonal compacte c/a = 1,6, estable a les temperatures ordinàries i que es transforma lentament per sobre de 450…
procediment sulfinuz
Tecnologia
Procediment de cementació d’aliatges fèrrics, que consisteix a submergir les peces en un bany de sals foses a 570°C compost de cianur, cianat, sulfur i carbonat alcalins, en el qual hom efectua, en una sola operació, la sulfuració, la carburació i la nitruració.
El nom del procediment prové de la marca enregistrada Sulfinuz del producte que constitueix el bany
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…