Resultats de la cerca

Els principals tipus de coixinets són els de fregament , en els quals l’arbre gira fregant la superfície lubrificada del coixinet, i els de rodolament , dits a vegades impròpiament rodaments , en els quals l’arbre gira conjuntament amb l’anell que porta manegat, mentre que un nombre determinat d’elements boles, rodets, barrilets o agulles rodolen sobre la superfície exterior d’aquest anell o sobre la superfície interior d’un altre anell ajustat exteriorment a la caixa o suport En els coixinets de fregament, la gran superfície de contacte actua esmorteint les oscillacions, els cops i els…

Era d’acer endurit, bé per l’acritud adquirida amb els cops que havia de suportar, bé per un tractament tèrmic adequat al seu percentatge de carboni

Poden ésser blindats, és a dir, capaços de suportar l’explosió que eventualment pugui produir-se a l’interior, bé que amb petites escletxes perquè es pugui renovar l’aire contingut i refredar-se, o bé amb la comunicació entre l’interior i l’exterior efectuada per mitjans de seguretat d’una manera semblant als llums de minaire Davy

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…

És un material coherent, d’estructura cellular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables La seva densitat real oscilla entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destillació És emprat principalment com a combustible d’alt forn, com a reductor en altres processos metallúrgics i com a combustible domèstic El coc metallúrgic ha de posseir un…

Són molt emprats en la indústria química per a homogeneïtzar o dissoldre productes, mantenir suspensions, produir emulsions i, en general, per a facilitar qualsevol operació de transferència de calor o de matèria absorcions, dissorcions, extraccions, etc Els agitadors industrials consten d’un motor, d’un eix, d’un remenador rodet o agitador pròpiament dit i d’un recipient El motor acostuma d’ésser un motor elèctric individual, el qual, quan el nombre de voltes ho reclama, té acoblat un reductor o multiplicador de velocitat L' eix gairebé sempre és de metall i ha de tenir el gruix suficient…

També és anomenat colzet , en els telers El cigonyal té un colze per a cada biela de la màquina o del motor El colze rep la biela en el monyó , que gira descentrat al voltant de l’eix de rotació del cigonyal El monyó que constitueix l’eix de rotació del cigonyal és el coll o suport de bancada El braç és la part del cigonyal que uneix el monyó i el coll Hi sol haver un braç a cada costat del monyó i un coll per a cada braç, bé que hi ha cigonyals de compressors que només tenen un coll, un braç i el monyó, i cigonyals de motors lleugers de dos, quatre o sis cilindres que tenen els monyons…