Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
lògica electrònica
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Teoria matemàtica que permet d’establir mètodes algèbrics per a l’estudi i la resolució de problemes molt diversos de commutació dels circuits elèctrics.
Basada en els treballs del matemàtic anglès GBoole 1847, assolí importància pràctica amb els mètodes de Shannon 1938 i d’altres Té importants aplicacions en automàtica, informàtica, electrotècnia i electrònica, com, per exemple, per al tractament automàtic de dades, el càlcul i el control numèrics, la telefonia automàtica, la conversió analògica digital, i especialment, els sistemes automàtics combinatoris i seqüencials Generalment hom empra l’anomenada lògica binària , que permet d’expressar convenientment l’estat de magnituds, quantitats, posicions, etc, que només poden prendre dos valors,…
taula
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble que consisteix en una peça llisa i plana sostinguda horitzontalment per potes o petges, que serveix per a menjar, escriure, treballar, jugar, etc.
Lataula ha seguit les normes dels estils decoratius i llurs evolucions A Egipte era sostinguda per petges que imitaven les potes d’un animal Al món grecoromà era de marbre o bronze i se sostenia mitjançant petges entrecreuats Al Baix Imperi Romà i a Bizanci hom construïa taules de metalls preciosos Durant l’edat mitjana consistia en una gran peça de fusta sostinguda per petges, molt simples en el romànic i que es complicaren en el gòtic El Renaixement adoptà les formes romanes i els petges laterals units per travessers amb arcades El Barroc continuà els travessers…
concentració
Tecnologia
Tractament del mineral tal com surt de la mina per destriar la mena de la ganga i enriquir, així, el mineral abans d’extreure’n el metall.
Els procediments més emprats flotació, concentració de taules estriades, etc es basen en les diferències de densitat, de mida o de forma de les partícules o dels terrossos a destriar Hom aplica també mètodes magnètics mitjançant l’acció d’electroimants que separen els materials paramagnètics dels que no ho són, i mètodes electroestàtics basats en l’acció d’un camp elèctric sobre les partícules susceptibles d’adquirir una càrrega superficial
transmissió hidroestàtica
Tecnologia
Sistema de transmissió de l’energia que es basa en el desplaçament d’un fluid a pressió (de 2 a 300 bars), a baixa velocitat (de 5 a 8 m/s), dins un circuit tancat.
Consisteix bàsicament en una bomba generalment de cabal variable de pistons, d’alvèols o de paletes, en un o més motors hidràulics d’engranatges, de paletes o d’alvèols, en els òrgans de regulació i control distribuïdors, vàlvules de seguretat, etc i en les canonades de comunicació i el dipòsit del fluid Els seus avantatges són la capacitat de proporcionar grans esforços amb petits desplaçaments, la possibilitat de regulació sense salts de l’esforç o de la velocitat, l’absència pràctica de desgastaments mecànics i la possibilitat de transmetre el moviment a indrets de difícil accés Tenen l’…
capitell
Tecnologia
Banc consistent generalment en una post amb quatre petges, que serveix per armar cadafals, llits, taules, etc.
tubet
Tecnologia
Eina emprada per a reblar claus, especialment l’emprada pel mestre d’aixa per a reblar els claus de les taules de les embarcacions de fusta.
ebenisteria
Tecnologia
Denominació moderna donada a l’ofici de conjuminar les fustes per constituir un moble de suport (cadira, taula, llit) o una caixa, forma primària dels mobles de guardar objectes.
Etapes successives d’afaiçonament foren l’emmetxat en figura de cua d’oronella, que substituí la clavaó per a fixar en els mobles del tipus caixa els quatre taulers laterals aquests taulers, de fusta massissa, subjecta al joc de contracció i dilatació, donaren pas als bastiments La fórmula del bastiment com a integradora del moble fou una descoberta que transcendí i encara és vàlida fou característica en els mobles del Renaixement, bé que ja era corrent en les caixes de núvia catalanes del s XIV Els constructors idonis foren coneguts com a fusters-caixers , i després simplement com a fusters…
fusta
© Fototeca.cat
Tecnologia
Matèria llenyosa de l’arbre.
La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual La part més ferma i compacta és la més propera al cor, i la més feble i blanquinosa és l’albeca, immediata a l’escorça La matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari Hom anomena fusta tova aquella que, com la d’avet o la de balsa, tenen poc pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del pi resinós,…
biga
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
rellotge
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument destinat a mesurar el pas del temps i a indicar el compte de les hores i d’altres unitats de temps.
El fraccionament del dia i de la nit recolzà originàriament en el moviment aparent del Sol i dels estels per la volta celeste, i els primers rellotges aprofitaren aquest moviment, conseqüència de la rotació de la Terra, per a indicar el transcurs de les hores Instruments astronòmics com el rellotge de sol, l’ astrolabi i el nocturlabi sorgiren per a poder efectuar, indirectament o directament, la lectura de l’hora indicada pel rellotge celeste mitjançant l’observació de la posició dels astres respecte de l’horitzó local Per disposar de l’hora actualitzada en qualsevol moment, independentment…