Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
desvaporador
Tecnologia
Lloc per on surten els vapors.
Consta normalment d’una vàlvula, manual o automàtica, i d’un conducte d’evacuació
respiració
Tecnologia
Entrada i sortida lliure de l’aire en els espais tancats, en els dipòsits, etc.
En els dipòsits o tancs d’emmagatzematge de líquids volàtils la respiració permet l’aspiració o l’exhalació dels vapors quan les variacions de la temperatura ambient en modifiquen el volum i la tensió de vapor
cel·lofana
Tecnologia
Làmina de cel·lulosa pura hidratada transparent i flexible, que resisteix els esforços de tracció sense deformar-se, obtinguda per laminació de la viscosa.
És impermeable a gairebé tots el gasos i vapors, i tractant-la amb resines sintètiques o vernissos esdevé impermeable a la humitat i termosegellable, cosa que la fa especialment adequada per a embolicar productes de l’alimentació
aludel
Tecnologia
Tub curt en forma de pera de terra cuita i envernissada proveït sovint d’una coberta en forma de cúpula, o eixamplat al mig i estret en una extremitat.
Era utilizat, sobretot en la metallúrgia del mercuri, encaixats uns tubs dins els altres formant una canonada, per a refredar els vapors provinents del forn i recollir el líquid obtingut D’origen àrab, arribà a Europa a través dels musulmans de la península Ibèrica, on fou un aparell imprescindible als laboratoris alquimistes per a condensar-hi els productes sublimats Ha restat en ús fins a època recent a les mines d’Almadén
metal·lització
Recarregament d’acer inoxidable per metal·lització [Neyrpic, França]
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Operació de recobrir la superfície d’un cos amb una pel·lícula metàl·lica, o d’aspecte metàl·lic, per tal de donar-li un acabat diferent, per a protecció, per a conferir-li propietats específiques del metall, etc.
En el cas de recobriment de metalls hom pot efectuar aquest recobriment per electrodeposició galvanostègia, per immersió galvanització i per projecció amb bufador especial o un canó de plasma del metall fos En el cas de metallització de plàstics hom diposita, per electrodeposició o per mitjà de vapors metàllics, una pellícula metàllica sobre la superfície plàstica prèviament preparada Els plàstics metallitzables són, principalment, les resines ABS, el politetrafluoretilè i el polipropilè, i hom els utilitza en la indústria de l’automòbil, en la fabricació d’electrodomèstics, en electrònica,…
refredament
Tecnologia
Operació que consisteix a fer baixar la temperatura d’un cos per tal de prolongar-ne la conservació (en els aliments), evitar-ne un escalfament excessiu i perjudicial (en els motors).
Així com també permetre'n o facilitar-ne el funcionament en el làser, efectuar una operació química o física com la liqüefacció de gasos o la condensació de vapors, etc El refredament d’un cos calent pot ésser basat bé en la cessió de calories esdevinguda en el seu contacte amb un cos fred, com el refredament dels motors d’automòbil, bé en la capacitat d’absorció de calories d’un cos sòlid en fondre's o en dissoldre's en un líquid o d’un cos líquid o sòlid en evaporar-se o sublimar-se, com en les geladores i en les neveres de glaç o en els refrigeradors de refredament per…
carbó activat
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó d’una gran superfície específica, que es caracteritza pel fet de posseir un alt poder adsorbent selectiu, mostrant preferència pels composts menys polars i augmentant en una sèrie homòloga amb el punt d’ebullició de l’adsorbat.
És obtingut a partir del carbó vegetal, el carbó animal, la torba o el lignit, per mitjà de tractaments que inclouen l’oxidació selectiva del carbó base amb vapor, diòxid de carboni o aire, o la impregnació amb un producte químic, com clorurs principalment de zinc, sulfurs, sulfats, àcid fosfòric o tiocianat de potassi, i calcinació posterior Hom el ven polvoritzat, granulat o en píndoles És emprat industrialment, a causa d’aquesta propietat, per a descolorar o millorar el color de productes químics diversos, de l’oli i dels greixos, per a refinar el sucre, per a controlar l’olor…
elateròmetre
Tecnologia
Aparell emprat per a mesurar la pressió dels vapors o mescles gasoses utilitzats en els motors.
buit
Tecnologia
Regió de l’espai en la qual la pressió atmosfèrica ha estat reduïda tant com ha estat possible mitjançant sistemes de bombament, o tant com ha calgut per a evitar la influència de l’atmosfera sobre els processos que hom duu a terme a l’interior de l’espai clos.
El primer intent d’obtenir el buit fou fet per Otto von Guericke, el 1632, en intentar d’extreure l’aigua d’un recinte completament ple, per tal de produir-hi el buit el fracàs d’aquestes temptatives el portà a assajar amb un recipient ple d’aire, i arribà així a la màquina pneumàtica, posteriorment millorada per Robert Boyle i Christian Huygens Correntment hom ha establert les denominacions següents per a classificar els graus de buit buit baix p > 10 2 Pa, buit mitjà 10 - 1 < p < 10 2 Pa, buit elevat 10 - 5 Pa < p < 10 - 1 Pa i ultrabuit p < 10 - 5 Pa Aquests…