Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
vídia
Tecnologia
Material constituït per un aglomerat de carburs de metalls rars (tungstè, tàntal, titani, molibdè, etc) amb cobalt o níquel com a lligant, després d’haver-lo obtingut per sinterització.
És un material molt dur i resistent al desgast Descobert pel Dr Frey, de l’empresa Krupp, és emprat especialment en la fabricació de petites plaquetes que van fixades a l’eina d’una màquina eina, com ara en barrines, broques, etc
aliatge dur
Tecnologia
Aliatge de duresa molt elevada utilitzat especialment per al tall de metalls, per a matrius i per a peces que requereixen gran resistència a l’abrasió.
Els aliatges durs comprenen, entre altres, els acers ràpids acer, els aliatges “Stellite” a base de cobalt, crom i tungstè, i els carburs aglomerats per exemple, els metalls “Kenna” i vídia, constituïts essencialment per carbur de tungstè amb addicions de carbur de titani, de tàntal i de niobi aglomerat amb cobalt
barrina
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Eina de tall rotativa emprada per a perforar les roques o el sòl i que hom utilitza en els treballs d’obres públiques o de mineria, en les pedreres, etc.
Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny Les barrines per a barrinadores o per a perforadores perforadora són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a pressió a la punta per tal de netejar-la de…
cobalt
Extracció del cobalt de minerals rics
Química
Tecnologia
Element de transició del bloc d, situat entre els elements del bloc s i els del bloc p de la taula periòdica; el nom li ve de l’alemany kobold, que significa ‘fetiller’.
Té un sol isòtop natural el núclid 59, i 10 núclids artificials 54, 55, 56, 57, 58 i 58 m, 60 i 60 m, 61 i 62 Metall blanc, dúctil i malleable, descobert per Georg Brandt el 1735 Graus d’oxidació del coballt el +3, el +2, que és l’únic estable per a les sals simples en solució, el +1, que ha estat assenyalat per Manchot el 1926, i el +4, que es dóna segurament en l’òxid CoO 2 i en alguns complexos N'hi ha dues varietats allotròpiques la varietat α, que cristallitza en el sistema hexagonal compacte c/a = 1,6, estable a les temperatures ordinàries i que es transforma lentament per sobre de 450…