Resultats de la cerca

Aquest instrument fou usat a partir del 1400 aC pels egipcis i, més tard, pels babilonis i pels xinesos, en substitució del gnòmon, especialment a la nit, quan aquest era inservible Després passà a Grècia i, des d’allà, a l’imperi Romà i a tot l’Occident, on fou usat amb algunes modificacions fins al segle XIII

El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…

L’amalgama així formada és separada de la ganga i destillada per tal de recollir el residu d’or o d’argent i recuperar el mercuri destillat i emprar-lo de nou en el procés En el cas del clorur d’argent, la formació de l’amalgama requereix la reducció prèvia a argent metàllic per acció del mercuri en excés Un cop separats per destillació, els metalls beneficiats han d’ésser afinats a fi d’augmentar llur puresa El procediment d’amalgamació fou descobert per Bartolomé de Medina al s XVI i perfeccionat per Álvaro Alonso Barba ak s XVII

En oscillar el foliot, les dues palanques deixen anar alternativament les dents de la roda d’escapament, les quals donen simultàniament un petit impuls destinat a mantenir les oscillacions del foliot L’error d’aquelles primeres màquines era d’una mitja hora al dia Cal tenir en compte, però, que només portaven la busca horària i que, per tant, només permetien apreciar l’hora d’una manera molt aproximada El regulador de foliot va durar des del començament del s XIV fins a la fi del s XVII 300 anys, que fou definitivament desplaçat pel rellotge de pèndola

No és fornit de molla motriu, sinó que el manté en moviment el seu propi pes, mentre es va desplaçant des del punt més alt de la rampa fins al més baix Quan arriba en aquest punt cal tornar-lo a situar en el punt més alt, la qual cosa equival a “donar-li corda”

La mecànica racional constituí, ja cap a la fi del s XVII, la primera gran teoria física de la història que era conforme amb l’exigència moderna, és a dir, que partia de l’enunciat dels seus postulats fonamentals, seguidament hi invertia el màxim de relacions matemàtiques i, després, es desenvolupava deductivament amb tota la rigor d’una teoria matemàtica Només dues altres teories físiques que aparegueren a mitjan s XIX són dignes de fer costat a la mecànica racional la termodinàmica i la teoria electromagnètica de Maxwell Aquest llarg regne en solitari de la mecànica racional…

L’aparició del llit depèn de les circumstàncies climàtiques i d’evolució de cada societat així, mentre pobles primitius el desconeixen, a Mesopotàmia i a Egipte aparegué un tipus de llit molt simple, de fusta, decorat amb vorí i bronze i amb petges com potes d’animal A Creta, Grècia i Roma, el llit era molt semblant, amb petges en forma de columna A l’alta edat mitjana era en forma d’armari el llit gòtic tenia un elevat baldaquí, que sostenia pesants cortinatges, i petges de fusta esculpida Al Renaixement, tenia la mateixa forma, però variaren els treballs decoratius de la fusta Al s XVII, el…

Aquesta denominació és atribuïda més exactament a l’arquilla amb porta abatible

Hom la troba ja a Egipte, on s’introduí el costum, molt imitat desprès, de fer els petges en forma de potes d’animal El costum d’emprar decoració de temes animals perviu en els exemplars asiris que han restat Grecs i romans empraren ja la cadira en forma de tisora doble o múltiple, que permetia de plegar-la Les cadires medievals conservades tenen generalment un origen monàrquic o eclesiàstic l’anomenada Càtedra de Sant Pere , de pedra, és obra carolíngia Als Països Catalans sobresurten la Cadira de Sant Ramon , de tisora, del segle XII, de la catedral de Roda de Ribagorça, de fusta de boix, i…