Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
bon
Budisme
Religió prebudista del Tibet caracteritzada sobretot per l’animisme i el xamanisme i per la creença en un ésser suprem, el déu celestial Kun-tu-bzan-po, que ho domina tot, sense, però, intervenir en els destins de món.
Amb l’entrada del budisme al Tibet, al s VII dC, es produí una influència mútua entre ambdues religions Gžen-rab-mi-bo n'inicià una renovació i sistematització Ha sobreviscut en les capes més humils de la població
chaitya
Arquitectura
Budisme
Santuari búdic propi de l’Índia, excavat a la roca, destinat a la reunió dels fidels.
La planta és basilical, nascuda segurament de la unió d’una capella circular amb una stupa i una sala de reunions Sobresurten els chaitya de la zona propera a Bombai, els de Bhājā ~50 aC, Bedsā ~s I dC, Ajantha s II-VII dC, Kārle ~120 dC i Ellorā 700-750 dC
pagoda
© X. Pintanel
Arquitectura
Budisme
Monument sagrat del budisme.
El mot, bé que d’origen persa, fou usat genèricament pels europeus per a indicar diferents edificis sagrats diversament anomenats a l’Orient i, sobretot, les imitacions que se’n feren a l’Europa del segle XVIII, les quals però, mancaven de tot el seu contingut religiós i eren purament decoratives A l’Índia són mausoleus, llocs de devoció i pregària, on es conserven relíquies de monjos sants, o monuments que recorden fets miraculosos o en acció de gràcies Sembla que la seva arquitectura prové dels cultes bramànics, i simbolitzen, a través de les torres sobreposades, la superposició de les…