Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Wutai Shan

Monestirs a Wutai Shan
PnP! (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Muntanya
Budisme
Muntanya de la Xina, al N del sheng de Shanxi, voltada pràcticament pel riu Hutuo He (2.892 m).
Muntanya santa del budisme des de la dinastia han segles I-III, és plena de monestirs i temples
Bōdh Gayā

El Mahabodi de Bōdh Gayā
Eugene Kim (CC BY 2.0)
Temple
Budisme
Localitat de l’estat de Bihar, l’Índia, a uns 12 km de la ciutat de Gayā, on, segons la tradició, el Buda, sota un arbre pippala (Ficus religiosa), rebé la il·luminació.
Aviat l’arbre esdevingué meta de pelegrinatges dels adeptes a la nova religió, i al seu costat l’emperador Aśoka segle III aC erigí un famós stupa , del qual sols resta una part del recinte En el seu lloc, abans del segle VII, fou edificat el Mahabodi, monument visitat per un gran nombre de pelegrins de tot el món budista, que ha exercit una gran influència sobre l’arquitectura oriental
Bharhut

Un dels relleus de Bharhut
Anandajoti Bhikkhu (CC BY 2.0)
Temple
Budisme
Localitat de l’estat de Madhya Pradesh, Índia, on hi ha un stupa edificat en temps d’Aśoka (250 aC), i amb algunes addicions posteriors.
Els baixos relleus, amb una certa influència artesana persa, presenten símbols budistes com la roda, l’arbre, el lotus,etc, així com illustracions a les històries de Jātaka i escenes de la vida del Buda En aquestes últimes hom empra el mètode “narratiu continuat”, de molta importància per a l’estudi de la història del budisme
Bhājā

El monestir de Bhājā
saurabh b (CC BY-NC-ND 2.0)
Temple
Budisme
Localitat de l’Índia, als Ghats Occidentals, coneguda per un conjunt de coves artificials budistes que pertanyen als segles I i II aC i tenen unes plantes molt semblants a les de les basíliques cristianes.
També hi ha una capella chaitya i un monestir subterrani Vihāra , ambdós del segle II aC, que són els dos exemples més antics en llur gènere
Amarāvatī

Ruïnes de la gran stūpa d’Amarāvatī
Han Jun Zeng (CC BY-SA 2.0)
Temple
Localitat
Budisme
Jaciment arqueològic
Localitat arqueològica de l’estat d’Andhra Pradesh, Índia, vora el riu Krishna, que fou el centre de la civilització budista dels āndhra (des del segle II aC fins a la dinastia gupta el 320 dC).
Les ruïnes del santuari foren descobertes per arqueòlegs anglesos a mitjan segle XIX el British Museum i el museu de Madràs, entre d’altres, conserven colleccions de relleus procedents de les excavacions El monument més important és la gran stūpa , que segueix el model de les de Sānchī , i és recoberta de rics revestiments esculpits A les parts exemptes d’escultures sembla que hi havia aplicacions d’estuc policromat i daurat Les escultures, d’un naturalisme profund i luxuriant Triomf de Buda sobre l’elefant Nālagiri , són de l’època d’apogeu 150-320 dC i semblen influïdes per l’art romà Els…
Ajantha

Vista de conjunt dels temples d’Ajantha
Tushar Dayal (CC BY-NC 2.0)
Temple
Budisme
Localitat de l’Índia, a l’estat de Mahārāsḥṭra, on hi ha uns famosos temples budistes rupestres.
Aquests temples són importants per llur arquitectura i, sobretot, per llurs nombroses pintures murals segles I-VII, que cal comptar entre les obres mestres de l’art indi a l’època gupta Les pintures són fetes amb una tècnica semblant al fresc, presenten un joc arbitrari de llums i d’ombres i una gran puresa de dibuix responen als mateixos simbolismes de l’escultura religiosa coetània
literatura pràcrita
Literatura
Jainisme
Budisme
Literatura conreada a diverses contrades de l’Índia, formada en bona part per la literatura canònica del budisme theravāda i de les dues sectes jaines (jainisme): Svetambaras i Digambaras.
Es troba també àmpliament representada en la literatura dramàtica sànscrita, on constitueix la llengua dels personatges de caràcter vulgar Una altra secció és integrada per una sèrie d’obres gramaticals i diccionaris composts per diversos gramàtics Vararuci, Canda, Hemacandra, etc A partir del segle XII cedeix gradualment el lloc a les diverses literatures escrites en les llengües neoindoàries
saṃsāra
Hinduisme
Budisme
Transmigració incessant de l’ànima dintre el cercle de les existències (reencarnació).
Alguns el relacionen amb la idea vèdica de la set d’esdevenir pròpia dels deva, lligada a la funció regeneradora del sacrifici d’altres, més aviat, amb la llei del karma, segons la qual en l’individu hi ha tendències vāsana acumulades a través de les accions passades, idea implícita ja en la concepció vèdica de la reproducció dels poders de la mentida vṛta, pāṇi La formulació no apareix fins als Upaniṣad Més aterridor que l’infern, hom en parla com de la “gran por”, i les diverses escoles hindús i budistes assenyalen camins marga per a atènyer l’alliberament mokṣa nirvana
cànon búdic
Budisme
Conjunt de llibres que contenen la doctrina del budisme.
Hom classifica els nombrosos texts canònics en grups lingüístics i en grups segons les direccions dogmàtiques Mahāyāna i Vajrayāna Els llibres del cànon Vajrayāna , poc coneguts i estudiats, no aconseguiren llur forma definitiva fins al segle VIII i ha d’ésser-ne determinada a partir de texts tàntrics, principalment els tibetans El cànon Mahāyāna , en un sànscrit híbrid, influït per les formes neoíndies, es perdé en gran part només en resten fragments de la perifèria índia altres fragments s’han conservat en traduccions tibetanes i xineses Es basa en la idea d’una revelació successiva de les…
Sūtra
Jainisme
Budisme
En el budisme i el jaïnisme, col·lecció de sermons o d’exposicions dogmàtiques (pali sutta).