Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
yantra
Hinduisme
Budisme
Mot que en sànscrit significa ‘instrument’ i que designa diversos diagrames emprats en el culte i la meditació tàntrics, tant hindú com budista.
En la seva forma més elaborada s’anomena mandala i és ple de simbolismes Cada yantra és associat a una divinitat Un dels més famosos és el śrīyantra , que representa simbòlicament la ´Sakti o Potència Divina i en el qual hi ha els diagrames místics del yoni òrgan sexual femení i el linga fallus, dels santuaris divins, etc, tot encerclat per pètals de lotus
vihāra
Arquitectura
Budisme
Antic monestir budista de l’Índia consistent en un complex de coves o cel·les excavades a la roca, sovint superposades en dos o tres pisos i comunicades per baranes i escales exteriors.
Entre els més famosos destaquen els d'Ajantha
tantrisme
Hinduisme
Jainisme
Budisme
Forma esotèrica d’espiritualitat establerta a l’Índia entre els s. III i V, des d’on es difongué cap al Nepal, el Tibet, Mongòlia, la Xina i el Japó.
Cal distingir dues formes de tantrisme la hinduista i la budista, que presenten molts punts en comú no és ben definit quina d’elles dues és la més antiga El tantrisme hinduista procedeix en part de les doctrines del xivaisme i recull elements ja presents en la tradició vèdica El tantrisme budista, assentat en els fonaments metafísics del mahāyāna , és la darrera fase en el desenvolupament del budisme —després del hīnayāna o vajrayāna ‘el mitjà del Vajra '—, ceptre litúrgic, símbol de la suprema realització Per al tantrisme, que és essencialment empíric i cerca una explicació pragmàtica a tots…
stupa
Arquitectura
Budisme
Monument búdic de tipus funerari, originari de l’Índia, destinat a guardar-hi relíquies de Buda o a recordar-ne fets memorables.
En la tradició pali és anomenat dagoba Estructura massissa de pedra no tallada, en forma semiesfèrica o de campana, és decorada per una balustrada amb un pal que sosté un o més para-sols d’honor Generalment apareix dins un recinte emmurallat És famós el de Sānchī s III aC Amb la difusió del budisme, penetrà als països veïns i, en un procés complex, donà origen a d’altres formes arquitectòniques, sobretot la pagoda xinesa Al Tibet adoptà la forma acampanada
satori
Budisme
Estadi mental, objectiu de la meditació zen, que consisteix en una forma de percepció interior intuïtiva i inintel·ligible per la raó i la lògica.
qingtu
Budisme
buda
Budisme
Títol donat a qui assoleix la il·luminació.
El buda per excellència, Siddhārta Gautama el Buda, segons la tradició ja fou precedit per diversos budes quatre, sis, i ha estat seguit i ha d’ésser seguit per molts d’altres En el budisme mahāyāna, el buda que retarda la seva entrada al nirvana per tal de cooperar a la salvació dels altres éssers és anomenat bodhisattva
bonze
Budisme
Nom que, a Occident, hom dóna generalment als monjos budistes.
A l’Índia són coneguts per bhikshu sànscrit o bhikku pali, noms que expressen llur condició de mendicants Buda, budisme, monaquisme
bon
Budisme
Religió prebudista del Tibet caracteritzada sobretot per l’animisme i el xamanisme i per la creença en un ésser suprem, el déu celestial Kun-tu-bzan-po, que ho domina tot, sense, però, intervenir en els destins de món.
Amb l’entrada del budisme al Tibet, al s VII dC, es produí una influència mútua entre ambdues religions Gžen-rab-mi-bo n'inicià una renovació i sistematització Ha sobreviscut en les capes més humils de la població