Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Jacqueline Cochran
Aeronàutica
Aviadora nord-americana.
Obtingué la llicència de pilot l’any 1932 i, després, tot un seguit de rècords en competició Fou la primera dona que superà la velocitat de Mach 2 Fou presidenta de la Federació Aeronàutica Internacional i posteriorment consultora de la NASA per a l’entrenament d’astronautes Escriví una autobiografia The Stars at Noon 1954
James Harold Doolittle
Aeronàutica
Militar i aviador nord-americà.
Especialitzat en aeronàutica, participà a la Primera Guerra Mundial com a aviador Més tard experimentà nombrosos perfeccionaments en els avions i aconseguí diverses marques mundials de velocitat Durant la Segona Guerra Mundial lluità a l’Extrem Orient bombardeig de Tòquio, 1942, Àfrica i Europa Sortí de l’exèrcit i ingressà a la companyia Shell 1946-58 des del 1959 treballà en projectes espacials
John William Alcock
Aeronàutica
Aviador anglès.
Junt amb Arthur Whitten Brown, el 14 de juny de 1919 s’envolà a Terranova amb un biplà Vimy-Vickers, i travessà per primer cop l’Atlàntic nord sense escales Arribà a Irlanda 16 h 27 min més tard, després de recórrer 3032 km a una velocitat mitjana de 195 km/h Ennoblit, rebé el tractament de Sir S'estimbà amb el seu aparell
Hélène Dutrieu
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Helene_Dutrieu.jpg)
Hélène Dutrieu (1911)
Bibliothèque Nationale de France
Aeronàutica
Ciclista, motociclista, pilot de curses automobilístiques i aviadora belga.
Com a ciclista, obtingué el títol oficiós de campiona del món de velocitat a Oostende Flandes el 1897 i el 1898 El novembre del 1910 esdevingué la primera aviadora belga, i la quarta a tot el món, que obtingué la llicència de pilot d’avionetes El 12 de febrer de 1911 protagonitzà el primer vol femení a Catalunya, i a l’Estat espanyol, a l’aeròdrom de Can Tunis, a Barcelona El 1912 fou la primera dona que pilotà un hidroavió Fou guardonada amb la Legió d’Honor 1913, la distinció francesa més elevada
Aleksej Andrejevič Tupolev
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic rus.
Fill de l’enginyer Andrej Tupolev, un dels pioners de l’aeronàutica soviètica, estudià a l’Institut d’Aviació de Moscou abans d’entrar a collaborar en l’empresa aeronàutica on treballava el seu pare anomenada actualment Tupolev, que construïa els Tu-134 i Tu-135, encara avui els principals avions de passatgers als països de l’antiga Unió Soviètica També fou membre del Soviet Suprem 1974-89 i diputat 1989, i rebé les principals distincions del règim soviètic Dissenyà el primer avió supersònic de passatgers, el Tu-144, que féu el primer vol al desembre del 1968, dos mesos abans que el Concorde…
Josep Maria Carreras i Dexeus
![](/sites/default/files/media/EEC/Carreras_Dexeus_Josep_Maria.jpg)
Josep Maria Carreras Dexeus
Arxiu Carreras-Colomer / Pere Ribalta
Aeronàutica
Esports aeris
Aviador.
Reconegut promotor de l’aviació catalana, fou el primer alumne de l’escola de la Lliga Aeronàutica de Catalunya Obtingué el títol de pilot el 1927 i un any després obtingué el de pilot militar El 1929 fou professor de l’Escola d’Aviació de Barcelona, a l’Aeròdrom Canudas, i posteriorment a l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès El 1931, amb Salvador Farré, realitzà el vol Barcelona-Las Palmas Participà en nombroses exhibicions aèries i concursos arreu de Catalunya El 1935, obtingué el títol de pilot de transport, i assumí el càrrec de director de l’Escola d’Aviació de Barcelona a Sabadell i el…
,