Resultats de la cerca

Arran del naufragi de quatre fragates 1865 davant el port del Grau, inicià una campanya contra els seus constructors, al diari Las Provincias , i hi féu construir el dic de Llevant El 1868 fou membre de la junta revolucionària de València i diputat provincial Es retirà i ingressà en l’orde cartoixà, a Valclara expulsat l’orde de França 1901, passà amb aquest a Itàlia

Es formà inicialment com a fonedor ingressà a l’escola militar d’aviació de Čkalov i aconseguí el grau de tinent Arribà a pilot de proves i entrà en l’equip de cosmonautes en entrenament Tripulà el vehicle Vostok I i fou el primer home a fer un vol orbital 12 d’abril de 1961 El 1962 fou nomenat diputat del Soviet Suprem, i sis anys més tard morí d’accident d’aviació Un cràter de la cara oculta de la Lluna porta el seu nom

Enginyer elèctric 1912 i diplomat per l’École Supérieure d’Aéronautique et de Construction Mécanique 1913, durant la Primera Guerra Mundial participà en el disseny i la construcció del Caudron G3 , un dels primers avions militars francesos, del qual millorà l’hèlix Després d’un intent frustrat d’impulsar la pròpia empresa d’avions de guerra a causa de la fi del conflicte, es dedicà a la fabricació de mobles fins el 1929, que aprofitant la creació d’un ministeri de l’aviació fundà la Société des Avions Marcel Bloch , nacionalitzada el 1930 en la Société Nationale des Constructions…

Ingressà a l’aeronàutica militar 1920 i, ascendit a comandant, el 1926, amb l’hidroavió “Plus Ultra”, travessà l’Atlàntic des de Palos de la Frontera a Buenos Aires i establí un rècord de distància S'oposà a la monarquia, i en ésser proclamada la República fou nomenat director general d’aeronàutica, però fou destituït perquè féu costat als anarquistes andalusos 1931 Fou diputat per Barcelona en la candidatura de l’Esquerra Catalana en les eleccions a l’assemblea constituent de la República juny del 1931, però s’uní a l’aixecament del 18 de juliol de 1936, actuà com a pilot militar de…

Fill de l’enginyer Andrej Tupolev, un dels pioners de l’aeronàutica soviètica, estudià a l’Institut d’Aviació de Moscou abans d’entrar a collaborar en l’empresa aeronàutica on treballava el seu pare anomenada actualment Tupolev, que construïa els Tu-134 i Tu-135, encara avui els principals avions de passatgers als països de l’antiga Unió Soviètica També fou membre del Soviet Suprem 1974-89 i diputat 1989, i rebé les principals distincions del règim soviètic Dissenyà el primer avió supersònic de passatgers, el Tu-144, que féu el primer vol al desembre del 1968, dos mesos abans que…