Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
etapa
Astronàutica
Cadascuna de les fases o trams d’un coet, d’un accelerador (booster).
estació orbital
Estació orbital Sal’ut 7, amb uns 100 m 3 de volum, habitable per tres astronautes durant uns quants mesos, acoblada a la nau de transport Sojuz T
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial col·locat en òrbita per tal d’ésser utilitzat com a hàbitat de successives tripulacions espacials que hi arriben mitjançant naus de transport i que hi romanen durant un temps prolongat a fi de realitzar experimentacions en baixa gravetat.
Els programes Sl’ut soviètics i Skylab nord-americans en són exemples
estació espacial
Estació orbital Sal’ut 7, amb uns 100 m3 de volum acoblada a la nau de transport Sojuz T
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial de concepció modular, situat en òrbita permanent, destinat a l’experimentació en condicions de baixa gravetat i durant períodes prolongats.
Han estat estacions espacials operatives permanents les estacions orbitals soviètiques Sal’ut 1971-86, Mir 1986-2001 i les nord-americanes Skylab 1973-79, i del laboratori reutilitzable Spacelab fruit de la collaboració ESA-NASA 1983-97 El 1998 hom posà en òrbita l'Estació Espacial Internacional Els components del sistema modular són concebuts a fi d’ésser transportats mitjançant coets o llançadores espacials
motor d’apogeu
Astronàutica
Propulsor coet adaptat a un satèl·lit artificial o giny espacial que és posat en funcionament quan el vehicle es troba a l’apogeu, vehicle al qual proporciona l’increment de velocitat necessari per a transferir-lo a una òrbita més allunyada.
allunar
Astronàutica
Prendre terra amb suavitat un giny espacial a la superfície de la Lluna.
acoblament
Astronàutica
Acció d’unir-se dos satèl·lits, llançats separadament, per tal de constituir un giny que no hauria pogut ésser llançat d’un sol cop.
Té lloc en un punt on llurs òrbites es confonen El primer assaig pràctic d’acoblament s’esdevingué el 1962, entre dos Vostok soviètics
ablació
Astronàutica
Sublimació del material protector d’un dispositiu sotmès a altes temperatures.
El control de l’ablació s’aprofita per a aïllar els mecanismes d’un coet de la calor despresa pels gasos expulsats i per a revestir els vehicles que hagin de reentrar a l’atmosfera ablatiu
punt d’abandó
Astronàutica
Punt a partir del qual un giny còsmic deixa d’ésser impulsat pels motors propis i comença una trajectòria balística.
llançadora espacial
Enlairament del STS-1 mitjançant una llançadora espacial
Nasa
Astronàutica
Sistema de transport espacial basat en la idea de coet recuperable.
Consisteix, essencialment, en un vehicle espacial de forma sensiblement similar a la d’una aeronau, que és llançat amb l’ajut de l’impuls d’un conjunt accelerador un tanc exterior més dos coets acceleradors o SRB Solid Rocket Booster , el qual se separa del vehicle quan ha estat assolida l’òrbita desitjada el tanc exterior es destrueix en caure, i els SRB són recuperats un cop completada la missió programada, el vehicle retorna a terra tot planant, i aterra en una pista de dimensions especials Etapes successives d’un vol de la llançadora espacial © Fototecacat La idea fonamental que…
Copèrnic
Astronàutica
Programa de l’Agència Espacial Europea que té com a objectiu la recollida massiva de dades sobre la Terra i la seva anàlisi amb finalitats diverses
És dividit en sis grans àrees d’observació superfície terrestre, mars i oceans, atmosfera, canvi climàtic, gestió d’emergències i seguretat Les aplicacions cobreixen una àmplia gamma de serveis, entre els quals figuren la protecció del medi ambient, la predicció de catàstrofes naturals, la gestió i planificació del territori, l'agricultura, la silvicultura, el desenvolupament sostenible, l'avaluació i disponibilitat dels recursos naturals, la protecció civil, el control de moviments de població i el turisme, entre moltes altres Per tal d'aconseguir les dades, el programa Copèrnic disposa tant…