Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
propulsió
Astronàutica
Generació d’una força destinada a actuar artificialment sobre l’estat de moviment d’un cos, bé per variar-ne la velocitat en mòdul o en argument, bé per mantenir-la en un medi que oposa resistència al moviment.
plataforma de llançament
Astronàutica
Estructura de formigó i d’acer, especialment concebuda i construïda per a ésser-hi muntats els elements d’un coet espacial i des de la qual és efectuat el seu llançament.
És constituïda per una part fixa de formigó i acer, molt complexa, que conté diverses installacions, com les d’aprovisionament, les d’absorció i canalització de la calor engendrada pel coet, etc, i una part mòbil la torre umbilical, d’acer, proveïda d’ascensors i de plantes que permeten l’accés a totes les parts del coet, la qual és retirada per elements damunt uns carrils uns quants segons abans del final del compte enrere
plataforma automotriu
La llançadora espacial és transportada mitjançant una plataforma automotriu cap a la plataforma de llançament
© Fototeca.cat
Astronàutica
Vehicle autopropulsat emprat per a traslladar els ginys espacials des de l’edifici de muntatge fins a la plataforma de llançament.
rampa de llançament
Astronàutica
Construcció en pla inclinat des de la qual és efectuat el llançament de projectils autopropulsats o de míssils.
torre umbilical
Astronàutica
Estructura metàl·lica a través de la qual són mantinguts una sèrie de contactes destinats al servei, el control i el comandament d’un coet espacial situat a la plataforma de llançament.
La torre umbilical se separa automàticament, desendollant-se els connectors, a l’instant de l’enlairament del coet
trobada orbital
Astronàutica
Coincidència voluntària en un indret d’una òrbita de dos ginys espacials amb idèntics elements orbitals, seguida o no d’acoblament.
En la tecnologia astronàutica sovint és anomenada '' rendez-vous ' orbital
vela solar
Astronàutica
Sistema de navegació interplanetària consistent a aprofitar la pressió de radiació solar sobre grans superfícies reflectores orientables, per a imprimir un impuls a un vehicle còsmic.
sonda còsmica
Esquema de la sonda còsmica europea Ulysses, amb les antenes desplegades
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial no tripulat, destinat a l’exploració automàtica d’altres astres ( sondes planetàries
i sondes lunars
) o del medi interplanetari ( sonda interplanetària
) o interestel·lar.
La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha estat explorat amb les…