Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
Double Star
Astronàutica
Missió conjunta euroxinesa per a l’estudi de l’efecte del Sol sobre el clima terrestre.
La missió consta de dos satèllits, l’un situat en òrbita polar i l’altre en òrbita equatorial el primer fou llançat al desembre del 2003 i el segon, al juliol del 2004 Les òrbites estan disposades de forma que es complementen amb les dels satèllits del programa Cluster Una part dels instruments científics dels satèllits són duplicats dels que porten els Cluster i permeten calcular les fluctuacions en el camp magnètic terrestre i el nombre de partícules carregades presents a la magnetosfera terrestre
Aurora
Astronàutica
Programa de l’European Space Agency (ESA) per a l’exploració a llarg termini del sistema solar.
L’objectiu originari del programa Aurora és la planificació, el desenvolupament i la posada en funcionament d’un programa per a l’exploració de diversos planetes i satèllits del sistema solar Un objectiu secundari és la creació de tecnologies que es puguin fer servir en altres missions, com ara sensors, sistemes de navegació o electrònica en ambients extrems Un tercer objectiu important serà la recerca de formes de vida en altres planetes La Lluna, Mart i el cinturó principal d’asteroides en seran els primers destins La primera missió programada ha rebut el nom d’ExoMars i consistirà en l’…
Deep Impact
Astronàutica
Missió de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) per a l’estudi de l’estructura interna dels cometes.
La sonda fou llançada des de cap Canaveral al gener del 2005 mitjançant un coet Delta II La nau consta de dues parts Una n'és el mòdul de vol, l’objectiu del qual és portar la nau fins al cometa, l’obtenció de dades científiques i el manteniment de la comunicació amb la Terra La segona és un petit mòdul que serà llançat per a impactar amb el cometa, crear un cràter a la seva superfície i enviar material a l’espai L’impacte serà gravat i les seves dades estudiades per determinar la composició interna del cometa i qualsevol variació en la seva configuració L’objectiu de la Deep Impact és el…
cosmòdrom de Pleseck
Astronàutica
Base de llançament de coets situada a Rússia.
El cosmòdrom es troba situat a uns 200 km al sud de la ciutat d’Arkhangel’sk, a l' oblast homònima Fou construït el 1957 pel govern soviètic per al llançament de míssils balístics intercontinentals S’ha fet servir tant per al llançament de sondes i satèllits com per a proves de míssils La seva localització és idònia per a collocar vehicles espacials en òrbites polars per aquesta raó s’ha fet servir molt per a satèllits militars d’observació El cosmòdrom de Pleseck ha estat el més utilitzat del món s’hi llançà més de la tercera part dels coets enviats a l’espai entre els anys 1969 i 1993
ENVISAT
Astronàutica
Satèl·lit d’observació de la Terra construït per l’Agència Espacial Europea.
Té com un dels seus principals objectius continuar i ampliar les mesures fetes pels ERS-1 i ERS-2 Fou llançat des del cosmòdrom de Kourou al març del 2002 i collocat en òrbita polar sincrònica amb el Sol Amb 8 500 quilograms de pes és el satèllit més pesant llançat mai per l’ESA Porta deu instruments científics entre els quals destaquen un radar d’obertura i un espectròmetre d’imatges L’objectiu de l’ENVISAT és el monitoratge permanent de la superfície terrestre, com també de l’atmosfera i del gruix de la capa de gel polar Aquestes dades permeten fer estudis i diagnòstics de la situació del…
Far Ultraviolet Spectroscopic Explorer
Astronàutica
Satèl·lit conjunt de la NASA i la Universitat John Hopkins dels EUA, que té per objectiu fer observacions de la llum ultraviolada compresa entre els 90 i els 120 nanòmetres; actualment és en funcionament.
Entre els objectius del FUSE hi ha el de fer observacions que permetin determinar quines eren les condicions que es donaren uns minuts després del big-bang , millorar el coneixement de l’evolució química de les galàxies o determinar amb més precisió les propietats del gas interestellar Tot això es pot aconseguir, si més no en part, fent observacions de llum ultraviolada corresponent a l’ultraviolat llunyà El FUSE ha descobert la presència de molècules de nitrogen a l’espai interestellar i d’una corona de gas calent al voltant de la Via Làctia ha realitzat també observacions de les restes de…
Deep Space
Astronàutica
Nom amb que són coneguts dos satèl·lits del programa New Millenium de la NASA (llançats a l'espai el 1998 i el 1999, respectivament), dissenyats específicament per provar les noves tecnologies necessàries en futures missions d’exploració de l’espai i de la Terra.
Darwin
Astronàutica
Satèl·lit de l’Agència Espacial Europea que té per objectiu principal cercar planetes similars a la Terra i avaluar-ne la possibilitat d’existència de vida, mitjançant l’estudi dels raigs espectrals infraroigs de les seves atmosferes.
El satèllit també havia de ser utilitzat com a observatori astronòmic infraroig L'any 2007 finalitzà la fase d'estudi de la missió i es donà per cancellada
Active Cavity Radiometer Irradiance Monitor Satellite
Astronàutica
Satèl·lit de la NASA llançat el 20 de desembre de 1999 amb l’objectiu d’estudiar la irradiació solar que rep la Terra i veure quin efecte pot tenir en el canvi climàtic.
La radiació solar és la principal font d’energia del sistema oceà-atmosfera, per tant és fonamental tenir-ne un bon coneixement Per altra banda, encara no se sap si una variació d’aquesta pot contribuir al canvi climàtic Està previst que durant cinc anys l’ACRIMSAT mesuri diàriament la irradiació solar que arriba a la Terra amb un instrument que té una sensitivitat uniforme des de l’ultraviolat llunyà fins a l’infraroig llunyà, cosa que hauria de permetre millorar-ne el coneixement
Mars Odissey
Astronàutica
Sonda espacial que fou llençada el 7 abril de 2001.
Integrada dins el programa d’exploració de Mart de la NASA, arribà a Mart el 24 d’octubre de 2001 Des del febrer del 2002 a l’agost del 2004 la sonda es dedicà a analitzar la quantitat i distribució dels elements químics i materials que formen la superfície marciana L’estudi de la distribució d’hidrogen permeté descobrir grans quantitats d’aigua glaçada per sota de la superfície de les regions polars A més, mesurà els nivells de radiació al voltant del planeta, determinant el perill que aquestes podrien suposar per a les missions tripulades que algun dia es podrien dur a terme Les imatges i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina