Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
llançadora espacial
Nasa
Astronàutica
Sistema de transport espacial basat en la idea de coet recuperable.
Consisteix, essencialment, en un vehicle espacial de forma sensiblement similar a la d’una aeronau, que és llançat amb l’ajut de l’impuls d’un conjunt accelerador un tanc exterior més dos coets acceleradors o SRB Solid Rocket Booster , el qual se separa del vehicle quan ha estat assolida l’òrbita desitjada el tanc exterior es destrueix en caure, i els SRB són recuperats un cop completada la missió programada, el vehicle retorna a terra tot planant, i aterra en una pista de dimensions especials Etapes successives d’un vol de la llançadora espacial © Fototecacat La idea fonamental que…
sonda còsmica
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial no tripulat, destinat a l’exploració automàtica d’altres astres ( sondes planetàries
i sondes lunars
) o del medi interplanetari ( sonda interplanetària
) o interestel·lar.
La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha estat explorat amb les…
astronàutica
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…
satèl·lit artificial
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…
coet
© Fototeca.cat
Astronàutica
Grup autònom propulsat per l’ejecció de massa en una direcció determinada.
L’origen del coet és probablement oriental la primera notícia que hom té del seu ús és de l’any 1232, a la Xina Fou introduït a Europa pels àrabs Durant els segles XV i XVI fou emprat com a arma incendiària Posteriorment, amb l’extensió de l’artilleria, el coet bèllic desaparegué fins al segle XIX, que fou emprat de nou durant les guerres napoleòniques Els coets del coronel anglès William Congreve foren també usats a Espanya en el setge de Cadis 1810, en la primera guerra Carlina 1833-40 i durant la guerra del Marroc 1860 A la fi del segle XIX i el començament del segle XX, aparegueren els…