Resultats de la cerca

El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament…

Consisteix, essencialment, en un vehicle espacial de forma sensiblement similar a la d’una aeronau, que és llançat amb l’ajut de l’impuls d’un conjunt accelerador un tanc exterior més dos coets acceleradors o SRB Solid Rocket Booster , el qual se separa del vehicle quan ha estat assolida l’òrbita desitjada el tanc exterior es destrueix en caure, i els SRB són recuperats un cop completada la missió programada, el vehicle retorna a terra tot planant, i aterra en una pista de dimensions especials Etapes successives d’un vol de la llançadora espacial © Fototecacat La idea…

Propietat d’un consorci nord-americà, rus i ucraïnès, serà operativa el 1998 i podria abastar l’11% del mercat mundial de llançament de coets

La companyia es fundà l’any 1977, i rebé el suport del programa de coets llançadors Ariane de l’ESA, amb la intenció d’independitzar el sector espacial europeu El seu primer satèllit EUTELSAT F1 es llançà l’any 1983, i l’any 2000 la companyia ja tenia una flota de 18 satèllits treballant a la banda Ku, que oferien 750 canals de televisió i 450 de ràdio a Europa, Àfrica i el Pròxim Orient Quasi 500 dels canals de televisió eren emesos pels cinc satèllits HOT BIRD, la xarxa de distribució per satèllit més llarga del món EUTELSAT disposa d’una flota de 23 satèllits…

Campió soviètic d’acrobàcia aèria el 1986 Participà en l’operació de rescat de l’estació espacial Salyut-7 el 1985 Viatjà a l’estació Mir al novembre del 1988 i hi romangué fins a l’abril del 1989 Hi tornà entre el juliol del 1991 i el març del 1992 També es convertí l’any 1994 en el primer cosmonauta rus que viatjava en transbordador nord-americà —concretament, el Discovery— en un dels vols preparatoris de l’estació espacial Alpha En total, ha estat a l’espai 471 dies

Els tres primers de la sèrie foren llançats el 1966 amb el coet Saturn I-B , capaç de posar en òrbita 18 tones, i consistiren en vols suborbitals d’assaig de la reentrada a l’atmosfera L' Apollo-4 fou el primer llançat amb el coet Saturn-V , veritable clau de l’èxit del programa, capaç de satellitzar 126 tones L' Apollo-5 1967, que havia d’ésser el primer vol tripulat, no arribà a realitzar-se a causa d’un accident sofert en la fase de proves hi moriren els tres astronautes que havien de fer-lo L' Apollo-7 1968 representà el primer vol tripulat del programa i, a més…

L' Ariel-1 , collocat en òrbita terrestre el 26 d’abril de 1962 mitjançant un coet Delta, fou el primer satèllit estranger que utilitzà un coet llançador nord-americà demostrà l’existència d’una capa a l’alta ionosfera on el component principal és l’heli L' Ariel-2 fou llançat amb un coet Scout el 27 de març de 1964 i l' Ariel-3 , que fou ja construït íntegrament a Gran Bretanya, fou collocat en òrbita mitjançant un coet del mateix model el 5 de maig de 1967 L' Ariel-4 fou llançat l’11 de desembre de 1971, l' Ariel-5 el 15 d’octubre de 1974 i l' Ariel-6 el 2 de juny…

El programa de desenvolupament d’aquests coets fou iniciat oficialment al començament de l’any 1959, i cap a la fi del mateix any el projecte passà de l’exèrcit a la NASA i constituí el nucli d’activitat del Marshall Space Flight Center El Saturn 1 fou un coet d’assaig tecnològic de dos trams, en el qual hom posà a punt els propulsors H-1 , d’oxigen líquid i querosè Els tres últims llançaments d’una sèrie de 10 serviren per a posar en òrbita els satèllits Pegasus , de detecció i comptatge de micrometeorits Els models Saturn 1B foren versions operacionals millorades…

Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari…

La producció del Titan I començà el 1957 i fou operatiu com a sistema d’armes el 1961 Disposats en 54 installacions subterrànies en cinc llocs estratègics del territori nord-americà i proveïts de caps nuclears, restaren a punt fins el 1965, que foren substituïts pels més avançats Titan II Aquest últim model fou emprat per a situar en òrbita les càpsules Gemini , amb la qual cosa inicià les seves aplicacions astronàutiques El Titan III A , de dimensions superiors, fou en realitat un coet d’assaig d’allò que seria el nucli del Titan III C ,…