Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
plataforma de llançament
Astronàutica
Estructura de formigó i d’acer, especialment concebuda i construïda per a ésser-hi muntats els elements d’un coet espacial i des de la qual és efectuat el seu llançament.
És constituïda per una part fixa de formigó i acer, molt complexa, que conté diverses installacions, com les d’aprovisionament, les d’absorció i canalització de la calor engendrada pel coet, etc, i una part mòbil la torre umbilical, d’acer, proveïda d’ascensors i de plantes que permeten l’accés a totes les parts del coet, la qual és retirada per elements damunt uns carrils uns quants segons abans del final del compte enrere
plataforma automotriu
La llançadora espacial és transportada mitjançant una plataforma automotriu cap a la plataforma de llançament
© Fototeca.cat
Astronàutica
Vehicle autopropulsat emprat per a traslladar els ginys espacials des de l’edifici de muntatge fins a la plataforma de llançament.
mòdul
Astronàutica
Cadascuna de les parts d’una astronau que acompleix un conjunt de funcions determinades.
Generalment una astronau és constituïda per un mòdul de comandament , un mòdul de servei i, si és un vehicle destinat a la Lluna, mòdul lunar
sonda còsmica
Esquema de la sonda còsmica europea Ulysses, amb les antenes desplegades
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial no tripulat, destinat a l’exploració automàtica d’altres astres ( sondes planetàries
i sondes lunars
) o del medi interplanetari ( sonda interplanetària
) o interestel·lar.
La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha estat explorat amb les…
propulsió
Astronàutica
Generació d’una força destinada a actuar artificialment sobre l’estat de moviment d’un cos, bé per variar-ne la velocitat en mòdul o en argument, bé per mantenir-la en un medi que oposa resistència al moviment.
coet
Saturn-V de tres fases amb mòdul d’allunatge (LEM)
© Fototeca.cat
Astronàutica
Grup autònom propulsat per l’ejecció de massa en una direcció determinada.
L’origen del coet és probablement oriental la primera notícia que hom té del seu ús és de l’any 1232, a la Xina Fou introduït a Europa pels àrabs Durant els segles XV i XVI fou emprat com a arma incendiària Posteriorment, amb l’extensió de l’artilleria, el coet bèllic desaparegué fins al segle XIX, que fou emprat de nou durant les guerres napoleòniques Els coets del coronel anglès William Congreve foren també usats a Espanya en el setge de Cadis 1810, en la primera guerra Carlina 1833-40 i durant la guerra del Marroc 1860 A la fi del segle XIX i el començament del segle XX, aparegueren els…
centrifugadora
Astronàutica
Dispositiu per a simular les acceleracions produïdes durant el llançament o el retorn d’un vehicle espacial.
Hom l’empra tant per a l’entrenament dels astronautes com per a comprovar el funcionament dels vehicles espacials
càpsula
Astronàutica
Part d’un satèl·lit artificial destinada a davallar a la superfície terrestre o a la d’un altre astre.