Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Lunar Orbiter
Astronàutica
Sèrie de cinc sondes còsmiques per a l’estudi de la Lluna.
Foren llançats pels EUA durant el període de l’agost del 1966 a l’agost del 1967, amb la finalitat d’obtenir una cartografia fotogràfica amb un elevat grau de resolució de la totalitat de la superfície lunar i de poder escollir, així, els llocs d’aterratge de les missions Apollo Aquests ginys eren portadors de dues càmeres, una de les quals amb teleobjectiu, i podien modificar llur òrbita Cada Lunar Orbiter transmeté prop de 200 imatges, algunes de les quals foren preses a només uns quaranta quilòmetres d’alçada
Lunakhod
Astronàutica
Sèrie de vehicles lunars soviètics, accionats per control remot, destinats a explorar la superfície lunar sense la presència de l’home.
El Lunakhod 1 , que fou llançat el 1970 en el Luna 17 , operà més de 10 mesos durant els dies lunars recorregué una distància total de 10,5 km, inspeccionà una àrea de 80 000 m 2 , analitzà químicament i mecànicament el sòl lunar i envià unes 20 000 fotografies a la Terra El Lunakhod 2 fou llançat el 1973
Landsat
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits nord-americans destinats a l’observació dels recursos terrestres des de l’espai, continuadora de la sèrie Earth Ressources Technology Satellites
.
El Landsat I 1972, que orbitava a 900 km d’altitud en una òrbita heliostacionària, fotografiava bandes de terreny de 185 km d’ample amb una resolució de 80 m i trigava 18 dies a fotografiar la totalitat de la superfície terrestre portava tres cambres de televisió en color imatges en el domini visible i una cambra multicanal imatges en quatre bandes espectrals verd, taronja, vermell i infraroig proper, i infraroig amb què obtenia imatges en fals color El Landsat I funcionà fins el 1980, i fou rellevat pel Landsat II 1975 que ho féu fins el 1982 El Landsat III 1978 incorporà una cinquena banda…
Lambda 4S
Astronàutica
Coet espacial japonès de quatre trams, de 16,75 m d’alçada i 9 500 kg de pes, propulsat íntegrament per propergol sòlid.
Fou emprat per a posar en òrbita el primer satèllit artificial japonès, l’Osumi, l’11 de febrer de 1970
Kosmos
Astronàutica
Nom genèric d’una sèrie de satèl·lits artificials soviètics.
Amb la denominació de Kosmos, foren posats en òrbita més de 1 400 ginys, majoritàriament d’aplicació militar
allunar
Astronàutica
Prendre terra amb suavitat un giny espacial a la superfície de la Lluna.
acoblament
Astronàutica
Acció d’unir-se dos satèl·lits, llançats separadament, per tal de constituir un giny que no hauria pogut ésser llançat d’un sol cop.
Té lloc en un punt on llurs òrbites es confonen El primer assaig pràctic d’acoblament s’esdevingué el 1962, entre dos Vostok soviètics
cineteodolit
Astronàutica
Aparell de seguiment visual de ginys balístics com míssils, naus aeroespacials o satèl·lits artificials, que permet de determinar-ne la trajectòria.
Consta, bàsicament, d’una cambra cinematogràfica amb teleobjectiu, que segueix el giny, i d’un dispositiu que enregistra simultàniament el temps i la seva situació en azimut i altura l’anàlisi posterior de la presa cinematogràfica fa possible de reconstruir la trajectòria
càmera balística
Astronàutica
Càmera fotogràfica dissenyada per a seguir el moviment de ginys satel·litzats a fi de determinar-ne l’òrbita i, si aquesta ja és ben coneguda, de precisar la posició geodèsica del centre terrestre de seguiment.
base orbital
Astronàutica
Satèl·lit artificial projectat com a instal·lació destinada a laboratori d’investigacions espacials, com a plataforma de llançament o d’avituallament, etc, per a futurs vols espacials ( estació espacial
).