Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Alouette
Astronàutica
Primer satèl lit artificial projectat i construït al Canadà, llançat el 29 de setembre de 1962 amb un coet americà Thor-Agena B.
La seva finalitat fou estudiar la ionosfera terrestre El 29 de novembre de 1965 fou collocat en òrbita, juntament amb l’Explorer 31, el segon de la sèrie, anomenat Alouette 2
Explorer
Astronàutica
Nom genèric d’una sèrie d’una cinquantena de satèl·lits artificials llançats pels EUA i destinats a la recerca aeronòmica, astronòmica, geodèsica, etc.
Han estat situats en les més variades òrbites geocèntriques, heliocèntriques i lunars L' Explorer 1 , llançat el 31 de gener de 1958 fou el primer satèllit artificial collocat en òrbita pels EUA i permeté la descoberta inicial dels cinturons de radiació de Van Allen La denominació inespecífica Explorer fou emprada fins l’any 1975
Encèlad
L’Encèlad en una imatge presa per l’astronau Cassini el 2011
© NASA
Astronàutica
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert per F.W. Herschel el 1789.
Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 238200 km, i el seu període sideral és d’1 dia 8 h, 53 min, 6,8 s La seva magnitud aparent a l’oposició mitjana de Saturn és d’11,6 Té un diàmetre d’uns 500 km És recobert d’una gruixuda capa de gel Entre aquesta i el nucli de roca hi ha, segons nombrosos indicis, un oceà d’aigua líquida Per les escletxes de la capa de gel es poden observar surgències de vapor i fragments de gel El 2017 la NASA anuncià la identificació d’hidrogen molecular en un entorn comparable al de les condicions que afavoriren l’aparició de…
ablació
Astronàutica
Sublimació del material protector d’un dispositiu sotmès a altes temperatures.
El control de l’ablació s’aprofita per a aïllar els mecanismes d’un coet de la calor despresa pels gasos expulsats i per a revestir els vehicles que hagin de reentrar a l’atmosfera ablatiu
punt d’abandó
Astronàutica
Punt a partir del qual un giny còsmic deixa d’ésser impulsat pels motors propis i comença una trajectòria balística.
càpsula
Astronàutica
Secció tripulada (és a dir, la que enclou la cabina) d’un vehicle espacial de petites dimensions.
estació orbital
Estació orbital Sal’ut 7, amb uns 100 m 3 de volum, habitable per tres astronautes durant uns quants mesos, acoblada a la nau de transport Sojuz T
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial col·locat en òrbita per tal d’ésser utilitzat com a hàbitat de successives tripulacions espacials que hi arriben mitjançant naus de transport i que hi romanen durant un temps prolongat a fi de realitzar experimentacions en baixa gravetat.
Els programes Sl’ut soviètics i Skylab nord-americans en són exemples
estació espacial
Estació orbital Sal’ut 7, amb uns 100 m3 de volum acoblada a la nau de transport Sojuz T
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial de concepció modular, situat en òrbita permanent, destinat a l’experimentació en condicions de baixa gravetat i durant períodes prolongats.
Han estat estacions espacials operatives permanents les estacions orbitals soviètiques Sal’ut 1971-86, Mir 1986-2001 i les nord-americanes Skylab 1973-79, i del laboratori reutilitzable Spacelab fruit de la collaboració ESA-NASA 1983-97 El 1998 hom posà en òrbita l'Estació Espacial Internacional Els components del sistema modular són concebuts a fi d’ésser transportats mitjançant coets o llançadores espacials
impuls específic
Astronàutica
Impuls mecànic per unitat de pes produït per un explosiu propulsor.
Hom l’expressa en kfg s/kg o bé en N s/kg, en què coincideix amb la velocitat d’ejecció dels gasos de la tovera L’impuls específic indica la qualitat del propulsor des d’un punt de vista energètic
etapa
Astronàutica
Cadascuna de les fases o trams d’un coet, d’un accelerador (booster).