Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
ANNA 1-B
Astronàutica
Satèl·lit artificial llançat pels EUA el 31 d’octubre de 1962 amb un coet Thor-Able-Start.
El seu nom és la sigla de Army, Navy, NASA i Air Force Fou el primer satèllit artificial dedicat a estudis geodèsics la seva missió fou de determinar la força i la direcció del camp gravitatori, situar el centre de massa de la Terra i marcar posicions a la seva superfície mitjançant un punt de triangulació a l’espai La instrumentació més característica n'eren uns llums flash de 8 milions de candeles que permeteren, en encendre's i apagar-se, de fotografiar-lo sobre un fons d’estels
American Rocket Society
Astronàutica
Societat nord-americana continuadora de l’American Interplanetary Society, dedicada a fomentar la propulsió per coets, l’astronàutica i les ciències afins.
El nom d’American Rocket Society fou adoptat oficialment l’any 1934 i es mantingué fins al començament del 1963 en fusionar-se amb l’Institute of Aerospace Sciencies i crear l’American Institute of Aeronautics and Astronautics Les publicacions més importants de l’American Rocket Society foren la revista Jet Propulsion , que finalment portà el nom d' ARS Journal
Alouette
Astronàutica
Primer satèl lit artificial projectat i construït al Canadà, llançat el 29 de setembre de 1962 amb un coet americà Thor-Agena B.
La seva finalitat fou estudiar la ionosfera terrestre El 29 de novembre de 1965 fou collocat en òrbita, juntament amb l’Explorer 31, el segon de la sèrie, anomenat Alouette 2
Agrupació Astronàutica Espanyola
Astronàutica
Societat amb seu a Barcelona dedicada principalment a la promoció i divulgació de l’astronàutica.
Fou fundada el 1953 com a secció de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i esdevingué més endavant una entitat independent Entre els socis fundadors cal destacar l’enginyer Juli Marial, que en fou primer president L’any 1954 fou acceptada com a membre amb vot de la Federació Internacional d’Astronàutica El 1957 l’Agrupació Astronàutica Espanyola organitzà a Barcelona el VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica, que coincidí amb la collocació en òrbita de l Sputnik I Publica el butlletí Astronáutica
Agena
Astronàutica
Sèrie de coets nord-americans utilitzats en 1959-67 en diversos programes espacials.
Propulsats per propergol líquid, serviren de tram superior als llançadors Thor , Atlas i Titan III A-B-C , que posaren en òrbita molts satèllits, així com de segon tram dels coets Atlas en el llançament de les sondes Ranger i Mariner , i com a fitó de la càpsula Gemini i del Lunar Orbiter
Aerobee
Astronàutica
Sèrie de 250 coets nord-americans utilitzats per a la investigació de l’espai i de l’atmosfera.
Acadèmia Internacional d’Astronàutica
Astronàutica
Organització fundada el 1960 a París, dependent de la Federació Internacional d’Astronàutica, encarregada de les activitats científiques i de la publicació d’Acta Astronautica.
Interkosmos
Astronàutica
Organització que agrupava els estats de l’Europa oriental per a la col·laboració en la investigació espacial, sota la direcció de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS.
Resultat d’aquesta collaboració fou el Kosmos-261 , llançat a la darreria del 1968, la sèrie de satèllits Interkosmos i el programa Intersputnik , destinat a desenvolupar un sistema de telecomunicacions per satèllit
Helios
Astronàutica
Programa de recerca de col·laboració alemanya i nord-americana en l’estudi de l’espai proper al Sol, mitjançant sondes còsmiques.
L' Helios 1 fou llançat el 10 de desembre de 1974 l' Helios 2 , llançat el 15 de gener de 1976, abastà òrbites heliocèntriques ellíptiques, amb un periheli d’aproximadament 0,3 UA, fet que permeté un apropament al Sol superior al del planeta Mercuri El llançament exigí un gran coet Titan-Centaur ja que la naturalesa de l’òrbita comporta abastar una velocitat d’uns 10 km/s per sobre de la d’escapament
programa Gemini
Astronàutica
Programa de desenvolupament espacial dels EUA constituït per dotze vols (deu de tripulats), que s’estengueren del 8 d’abril de 1964 fins al 15 de novembre de 1966.
Els objectius primordials d’aquests vols foren l’experimentació de la tolerància humana a la manca de gravetat apesantor, l’assaig de les tècniques de cita i d’acoblament de vehicles, la realització d’activitats a l’exterior del vehicle i l’assaig del retorn guiat