Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
apesantor
Efectes biològics de l’apesantor
©
Astronàutica
Absència de pes d’un cos material com a resultat del seu moviment lliure i solament sota la influència combinada de gravetat i inèrcia.
El tripulants d’una astronau entren en l’estat d’apesantor a la fi de la fase propulsada i romanen en aquest estat durant tota la trajectòria orbital fins a l’instant en què actuen de nou els propulsors per maniobrar accelerant o frenant, o en què la nau queda sotmesa al fregament aerodinàmic en retornar a l’atmosfera L’estat d’apesantor és tolerat durant uns quants mesos per l’home degudament entrenat, a qui produeix alteracions fisiològiques no gaire adverses A la Terra, els efectes de l’estat d’apesantor poden ésser estudiats, per breus períodes de temps, en dispositius de caiguda lliure o…
Estació Espacial Internacional
Vista de l’Estació Espacial Internacional
© NASA
Astronàutica
Estació orbital permanent de participació internacional.
Les principals funcions de l’EEI són de tipus científic, aprofitant al màxim les especials condicions de l’espai exterior Anomenada inicialment Freedom, fou un projecte impulsat el 1984 pels Estats Units amb la collaboració d’alguns estats del bloc occidental Amb la incorporació de Rússia 1994 rebé el nom actual, bé que els EUA en són els principals contribuents prop de dues terceres parts i concentren els sistemes de comunicació i control, i també les bases de dades A més de Rússia, hi participen el Canadà, el Japó, el Brasil i alguns països de la Unió Europea a través de l’Agència Espacial…
Universitat Internacional de l’Espai
Astronàutica
Institució dedicada tant a la realització de cursos d’especialització en temes relacionats amb l’espai com a la divulgació d’aquests temes entre el públic.
La UIE realitzava les seves activitats cada estiu en un lloc diferent, però finalment elegí una seu permanent —Estrasburg— i una sèrie de campus afiliats, entre els quals hi ha Barcelona, amb coordinació de l' Institut d'Estudis Espacials de Catalunya Els temes que abasta es refereixen a aspectes tècnics de l’astronàutica, però també a les seves diverses aplicacions —telecomunicacions, teledetecció— o a qüestions econòmiques o jurídiques, com ara el dret espacial
Stardust
Astronàutica
Sonda de la NASA que té com a objectiu recollir mostres i tornar-les a la Terra.
El seu llançament tingué lloc al 1999 El 2 de gener de 2004 la Stardust passà a 240 km del cometa Wild 2 Durant l’encontre la nau realitzà diverses fotografies i capturà partícules cometàries que portà fins a la Terra per a la seva anàlisi detallada Les primeres dades enviades per la nau mostraren que, contràriament al que hom creia, la coma del cometa no té una densitat de partícules uniforme, sinó que s’hi alternen zones molt denses amb d’altres pràcticament buides El 16 de gener de 2006 tornava a la Terra la càpsula de la sonda amb les mostres de pols del cometa Wild-2 L’anàlisi de les…
Spartan 201
Astronàutica
Satèl·lit de la NASA, de poca grandària, destinat a estudiar el Sol amb dos telescopis: un d’ultraviolat i un altre de llum blanca.
Skynet 4
Astronàutica
Satèl·lit militar britànic, utilitzat per les forces de les Nacions Unides.
Sea Launch
Astronàutica
Base de llançament de coets, construïda a partir d’una antiga plataforma petroliera i instal·lada a l’oceà Pacífic, a l’oest de l’illa de Kiritimati (república de Kiribati).
Propietat d’un consorci nord-americà, rus i ucraïnès, serà operativa el 1998 i podria abastar l’11% del mercat mundial de llançament de coets
Privoda
Astronàutica
Últim mòdul acoblat a la Mir, que completa l’estació espacial russa.
S'hi uní a l’abril del 1996 Pesa 20 tones i conté diversos sistemes òptics d’observació de la Terra
Pluto Express
Astronàutica
Missió de la NASA d’estudi del planeta Plutó, formada per dues sondes lleugeres —136 quilograms—, que es llançarien per separat.
Inicialment el llançament estava previst per al 2004, però la missió va ser cancellada per motius pressupostaris La NASA la substituí per la missió New Horizons