Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
motor d’apogeu
Astronàutica
Propulsor coet adaptat a un satèl·lit artificial o giny espacial que és posat en funcionament quan el vehicle es troba a l’apogeu, vehicle al qual proporciona l’increment de velocitat necessari per a transferir-lo a una òrbita més allunyada.
Molnija
Astronàutica
Sèrie formada per tres generacions de satèl·lits artificials per a telecomunicacions, llançats el 1965 per l’URSS i situats en òrbites de gran el·lipticitat i inclinació, amb un període aproximat de 12 hores.
Aquestes òrbites permeten que el satèllit romangui prop de nou hores sobre el territori programat en el seu moment, l’antiga URSS mentre s’acosta, passa i torna de l’apogeu, cosa que permet d’emprar-lo com a repetidor
satèl·lit artificial
A l’esquerra el sistema global de satèl·lits meteorològics, i a la dreta, l’ERS-2 (1995)
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…
Sputnik
Sputnik 1
Nasa
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits artificials llançats per l’URSS que tingueren com a finalitat desenvolupar la tecnologia necessària per a aprofitar les possibilitats d’aquests ginys i, al mateix temps, per a obtenir dades de l’espai extraatmosfèric i valorar la tolerància dels mamífers a les condicions d’ingravitació.
El terme Sputnik ‘company de viatge’, o satèllit en el context astronòmic ja fou emprat per Ciolkovskij en descriure el satèllit artificial tripulat que proposà El Sputnik 1, llançat el 4 d’octubre de 1957, coincidint amb la celebració del VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica a Barcelona, fou el primer satèllit artificial de la Terra Llançat des del cosmòdrom de Bajkonyr, fou situat en una òrbita de 65,1° d’inclinació respecte a l’equador, amb un perigeu de 227 km i un apogeu de 946 km De configuració esfèrica, amb quatre antenes, tenia una massa de 83,5 kg,…
sonda còsmica
Esquema de la sonda còsmica europea Ulysses, amb les antenes desplegades
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial no tripulat, destinat a l’exploració automàtica d’altres astres ( sondes planetàries
i sondes lunars
) o del medi interplanetari ( sonda interplanetària
) o interestel·lar.
La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha estat explorat amb les…
Hipparcos
Astronàutica
Nom del satèl·lit astromètric europeu, en el qual hom combina les sigles de High Precision Parallax Collecting Satellite amb el nom de l’astrònom grec Hiparc, qui mesurà la distància entre la Terra i la Lluna i fundà l’astrometria.
Fou llançat el 1989 i s’encarrega de mesurar amb precisió la posició i el moviment de 120 000 estels Tot i que els seu motor d’apogeu no funcionà i no pogué ésser situat a l’òrbita correcta, la seva missió s’està complint amb èxit La seva resolució és 30 000 vegades la de l’ull nu Entre el novembre del 1989 i el juliol del 1993 féu nombroses observacions d’estrelles, de forma quasi contínua i rastrejant tot el cel Unes 120 000 estrelles foren observades a alta resolució, i prop d’un milió a més baixa resolució La complexitat de l’anàlisi de les dades i la necessitat de comprovar…