Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
reentrada
Astronàutica
Nom amb el qual hom designa, bé que impròpiament, la tornada d’un giny espacial a l’atmosfera abans d’aterrar o amarar.
La reentrada pot ésser en direcció pròxima a la radial, emprada en míssils balístics i caracteritzada per una forta desceleració i una difícil intercepció, o gairebé tangencial, en el cas de descens planant, tal com ho fa la llançadora espacial El cas intermedi és emprat en la reentrada de càpsules, en les quals hom fa ús de la frenada aerodinàmica per tal de reduir-ne la velocitat, com fou el cas de les càpsules tripulades dels programes nord-americans i soviètics En qualsevol cas, cal recórrer a una adequada protecció tèrmica, mitjançant una capa de material ablatiu ablació,…
cosmòdrom de Pleseck
Astronàutica
Base de llançament de coets situada a Rússia.
El cosmòdrom es troba situat a uns 200 km al sud de la ciutat d’Arkhangel’sk, a l' oblast homònima Fou construït el 1957 pel govern soviètic per al llançament de míssils balístics intercontinentals S’ha fet servir tant per al llançament de sondes i satèllits com per a proves de míssils La seva localització és idònia per a collocar vehicles espacials en òrbites polars per aquesta raó s’ha fet servir molt per a satèllits militars d’observació El cosmòdrom de Pleseck ha estat el més utilitzat del món s’hi llançà més de la tercera part dels coets enviats a l’espai entre els anys…
Roskosmos
Astronàutica
Agència espacial russa, fundada el 1992.
És un organisme de titularitat pública, amb funcions equivalents a la NASA i a l’ Agència Espacial Europea ESA Prové del programa espacial soviètic que, a diferència de l’europeu i el nord-americà, no era gestionat per una entitat única Malgrat el llançament de l' Sputnik 1957, fita essencial en la cursa espacial soviètica, continuà depenent d’un conglomerat de ministeris i organitzacions, especialment vinculats a la defensa i les telecomunicacions El 1965 fou creat el més semblant a un organisme unificat, el ministeri general de construcció de maquinària En dissoldre’s l’URSS 1992, fou…
base
Astronàutica
Zona destinada al llançament de coets de sondeig atmosfèric, balístics o espacials.
Consta d’un conjunt d’installacions centre de control, estructures de llançament, sistemes de seguiment i de localització, etc Convé que les bases de llançaments espacials siguin situades prop de l’equador terrestre per tal de poder aprofitar la major velocitat tangencial, causada per la rotació de la Terra, en benefici de la velocitat atesa pel coet, i també per tal de tenir una major llibertat en l’elecció de la inclinació de l’òrbita dels satèllits artificials que han d’ésser llançats des de la base La latitud geogràfica del lloc correspon a la mínima inclinació d’òrbita que hom pot…
Atlas

L’Atlas 5 camí de la base de llançament (2018)
NASA
Astronàutica
Nom d’una sèrie de míssils balístics intercontinentals nord-americans, que han estat emprats també per a llançaments espacials.
N'han existit diferents models, que porten lletres indicatives D, E i F El primer vol tingué lloc a cap Canaveral l’11 de juny de 1957, i fou declarat operacional en la versió Atlas D a la fi del 1959 Les configuracions E i F entraren en servei en el període 1961-62 Els míssils Atlas operacionals foren retirats progressivament del servei durant el període 1964-65 i substituïts pels míssils Minuteman i Titan L' Atlas , modificat convenientment, ha servit en diverses missions espacials, per exemple, com a coet llançador per als vols orbitals Mercury Diferents trams secundaris han estat…
cineteodolit
Astronàutica
Aparell de seguiment visual de ginys balístics com míssils, naus aeroespacials o satèl·lits artificials, que permet de determinar-ne la trajectòria.
Consta, bàsicament, d’una cambra cinematogràfica amb teleobjectiu, que segueix el giny, i d’un dispositiu que enregistra simultàniament el temps i la seva situació en azimut i altura l’anàlisi posterior de la presa cinematogràfica fa possible de reconstruir la trajectòria
Titan

Titan II
Astronàutica
Família de míssils balístics intercontinentals dependents de les forces aèries dels EUA, emprats en algunes de llurs versions com a coets espacials.
La producció del Titan I començà el 1957 i fou operatiu com a sistema d’armes el 1961 Disposats en 54 installacions subterrànies en cinc llocs estratègics del territori nord-americà i proveïts de caps nuclears, restaren a punt fins el 1965, que foren substituïts pels més avançats Titan II Aquest últim model fou emprat per a situar en òrbita les càpsules Gemini , amb la qual cosa inicià les seves aplicacions astronàutiques El Titan III A , de dimensions superiors, fou en realitat un coet d’assaig d’allò que seria el nucli del Titan III C , el qual, com els ja esmentats, fa ús de propergols…