Consta d’un conjunt d’instal·lacions (centre de control, estructures de llançament, sistemes de seguiment i de localització, etc.). Convé que les bases de llançaments espacials siguin situades prop de l’equador terrestre per tal de poder aprofitar la major velocitat tangencial, causada per la rotació de la Terra, en benefici de la velocitat atesa pel coet, i també per tal de tenir una major llibertat en l’elecció de la inclinació de l’òrbita dels satèl·lits artificials que han d’ésser llançats des de la base. La latitud geogràfica del lloc correspon a la mínima inclinació d’òrbita que hom pot abastar. A la Federació Russa i als Estats sorgits de l’antiga URSS les bases de llançament reben el nom decosmòdrom.
Principals bases de llançaments espacials
| EUA | Cap Canaveral (abans del 1979, Cape Kennedy) (Florida) |
| Base aèria de Vandenberg (Califòrnia) | |
| Centre espacial de Wallops (Virgínia) | |
| Polígon missilístic de White Sands (Nou Mèxic) | |
| Rússia | Bajkonyr (Kazakhstan) |
| Pleseck (Arkhangel’sk) | |
| Kapustin Jar (Astrakhan) | |
| Vostočnyj (Amur) | |
| França-ESA | Kourou (la Guaiana Francesa) |
| Itàlia | Plataforma de San Marco i Santa Rita (badia d’Ungama, Kenya) |
| Japó | Kagoshima (illa Kyushu) |
| Xina | Shuang cheng tzu (desert de Gobi) |
| Chengdu (prop de l’extrem oriental de l’Himàlaia) | |
| Índia | Shar-Sriharikota (Bengala) |