Resultats de la cerca

L’origen del coet és probablement oriental la primera notícia que hom té del seu ús és de l’any 1232, a la Xina Fou introduït a Europa pels àrabs Durant els segles XV i XVI fou emprat com a arma incendiària Posteriorment, amb l’extensió de l’artilleria, el coet bèllic desaparegué fins al segle XIX, que fou emprat de nou durant les guerres napoleòniques Els coets del coronel anglès William Congreve foren també usats a Espanya en el setge de Cadis 1810, en la primera guerra Carlina 1833-40 i durant la guerra del Marroc 1860 A la fi del segle XIX i el començament del segle XX, aparegueren els…

En el cas d’un coet, aquesta matèria ha d’ésser continguda a bord del giny El propulsant pot ésser inert o reactiu En el primer cas, requereix una font d’energia per a accelerar-lo i llançar-lo a la velocitat més gran possible coet nuclear, iònic, colloidal, etc En el cas d’ésser reactiu, l’energia és obtinguda de la seva descomposició o reacció, normalment química, i en aquest cas el doll és constituït pels productes de reacció o combustió del propulsant Els propulsants reactius químics són anomenats propergols També són possibles les solucions mixtes, encara en fase…

Hom empra com a hipergols les amines i els derivats de la hidrazina amb l’àcid nítric fumant o amb el tetraòxid de dinitrogen

El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…