Resultats de la cerca

El tripulants d’una astronau entren en l’estat d’apesantor a la fi de la fase propulsada i romanen en aquest estat durant tota la trajectòria orbital fins a l’instant en què actuen de nou els propulsors per maniobrar accelerant o frenant, o en què la nau queda sotmesa al fregament aerodinàmic en retornar a l’atmosfera L’estat d’apesantor és tolerat durant uns quants mesos per l’home degudament entrenat, a qui produeix alteracions fisiològiques no gaire adverses A la Terra, els efectes de l’estat d’apesantor poden ésser estudiats, per breus períodes de temps, en dispositius de…

Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost i el 9 de setembre de 1975, respectivament Cada sonda constava de dues parts el mòdul orbital Orbiter , que es mantenia en òrbita tot estudiant la superfície del planeta, i el mòdul d’aterratge Lander , que aterrava a la superfície i disposava d’instruments per a fer mesures meteorològiques, sísmiques, de composició química del sòl i de determinació de formes de vida al sòl El Viking-1 aterrà a la Chryse Planitia el 20 de juliol de 1976 i el Viking-2 ho féu a la Utopia Planitia el 3 de setembre del mateix any Els mòduls d’…

La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…