Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Voyager

Calendari i recorregut dels Voyager 1 i 2 pel sistema solar
© Fototeca.cat
Astronàutica
Programa nord-americà d’exploració dels planetes exteriors del sistema solar mitjançant sondes automàtiques.
Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El Voyager-1 es convertí, el 1998, en el vehicle…
Pioneer

Placa de la qual és portador el Pioneer 10
© fototeca.cat
Astronàutica
Sèrie de sondes còsmiques dels EUA pertanyents al programa de recerca espacial del mateix nom, iniciat per les forces aèries l’any 1958, però transferit tot seguit a la NASA, de la qual el Pioneer 1, llançat l’11 d’octubre de 1958, fou el primer giny espacial.
Amb els quatre primers Pioneer, i fins al març del 1959, hom intentà, sense èxit, de fer impacte a la Lluna Els Pioneer del 5 després del llançament del qual el programa fou interromput fins a la darreria del 1965 al 9 llançat pel novembre del 1968 foren emprats per a l’estudi i la predicció de l’activitat solar Des del 10, els Pioneer han estat sondes d’estudis planetaris exteriors El Pioneer 10 passà el 3 de desembre de 1973 a una distància de 130 000 km sobre els núvols de Júpiter, i n'envià imatges i altres dades Accelerat per l’acció del camp gravitatori del dit planeta, ha…
sonda còsmica

Esquema de la sonda còsmica europea Ulysses, amb les antenes desplegades
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial no tripulat, destinat a l’exploració automàtica d’altres astres ( sondes planetàries
i sondes lunars
) o del medi interplanetari ( sonda interplanetària
) o interestel·lar.
La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha estat…
Astronàutica 2011
Astronàutica
El 2011 va ser un any notable, no tant pels llançaments que es van fer sinó per l’enfortiment del rol dels mal anomenats països emergents, especialment la Xina i l’Índia, i per la recuperació del rol de Rússia, com també per les decisions adoptades per aquests països Un exemple d’aquesta nova situació va ser la irrupció de la Xina en el mercat dels llançaments amb la posada en òrbita del satèllit europeu de comunicacions Eutelsat-W3C mitjançant un dels seus coets Llarga Marxa Es van posar en òrbita més de 60 satèllits de telecomunicacions, la qual cosa demostra que es tracta d’un mercat…