Resultats de la cerca

El primer coet de la sèrie fou l’H-1, una versió japonesa d’un coet Delta Bàsicament era un coet per etapes amb un propulsor principal de querosè i oxigen líquid auxiliat per un nombre variable de coets de propulsant sòlid El coet permetia posar una tona de càrrega útil en òrbita geoestacionària L’H-II és un coet de dues etapes propulsat per una barreja d’hidrogen i oxigen líquids amb un parell de propulsors auxiliars fou provat per primera vegada al febrer del 2004 La capacitat de càrrega arriba a quatre tones en òrbita geoestacionària i a deu tones en òrbites…

Dissenyat amb suport dels nord-americans, però de projecte purament japonès, L' H-II , fou llançat el 1993 amb la missió de fer enlairar un avió espacial japonès anomenat HOPE, i permeté posar en òrbita geoestacionària satèllits de 2 t

Entre els seus projectes figuren el coet H-II i l’avió espacial HOPE H-I A l’octubre del 2003 la NASDA es fusionà amb dues altres institucions per a formar la JAXA

Entre ells cal destacar l’Energia rus, l’Ariane europeu, els nord-americans Atlas, Delta, Pegasus i Titan, el Llarga Marxa xinès i l’H-I japonès

Els tres primers de la sèrie foren llançats el 1966 amb el coet Saturn I-B , capaç de posar en òrbita 18 tones, i consistiren en vols suborbitals d’assaig de la reentrada a l’atmosfera L’ Apollo-4 fou el primer llançat amb el coet Saturn-V , veritable clau de l’èxit del programa, capaç de satellitzar 126 tones L’ Apollo-5 1967, que havia d’ésser el primer vol tripulat, no arribà a realitzar-se a causa d’un accident sofert en la fase de proves hi moriren els tres astronautes que havien de fer-lo L’ Apollo-7 1968 representà el primer vol tripulat del programa i, a més, constituí la primera…

El seu llançament va tenir lloc al setembre del 1997 El 31 de juliol de 1999, s’estavellà, tal com estava previst, a 5 000 km/h contra un cràter proper al pol sud de la Lluna Tot i que inicialment la NASA confirmà —amb l’anàlisi del núvol de pols que aixecà— l’existència d’aigua a la Lluna, especialment als dos pols del satèllit, al mes d’octubre l’agència nord-americana anuncià oficialment que aquesta operació no havia permès provar que hi pogués haver aigua en estat sòlid en algunes àrees de la Lluna Es tractava d’una nau de baix cost —63 milions de dòlars—, d’1,35 metres d’…

La JAXA es creà a l’octubre del 2003 a partir de la fusió de l’antiga agència espacial japonesa, la NASDA , amb dues institucions públiques L’objectiu de la fusió fou reunir sota un únic comandament totes les institucions encarregades del desenvolupament de tecnologia i ciències espacials Controla les sèries de coets llançadors H i M Ha posat en marxa diversos programes científics entre els projectes d’exploració del sistema solar hi ha la sonda LUNAR-A, que ha d’investigar la Lluna, i diversos projectes per a l’exploració de Mercuri i Venus La JAXA collabora en el projecte de l…

Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 238200 km, i el seu període sideral és d’1 dia 8 h, 53 min, 6,8 s La seva magnitud aparent a l’oposició mitjana de Saturn és d’11,6 Té un diàmetre d’uns 500 km És recobert d’una gruixuda capa de gel Entre aquesta i el nucli de roca hi ha, segons nombrosos indicis, un oceà d’aigua líquida Per les escletxes de la capa de gel es poden observar surgències de vapor i fragments de gel El 2017 la NASA anuncià la identificació d’hidrogen molecular en un entorn comparable al de les condicions que afavoriren l’aparició de vida a la…

El Mariner 1 fou projectat per arribar a les proximitats de Venus a mitjan 1962, però fallà, a causa del coet de llançament El Mariner 2 , disparat el mes d’agost de l’any 1962, passà a 34 750 km de Venus El Mariner 3 i el Mariner 4 , destinats a Mart, foren llançats pel novembre del 1964 el primer fracassà, però el segon passà a 9 845 km de Mart i en transmeté les primeres imatges vint-i-dues de la superfície, que mostraren un sòl amb un gran nombre de cràters, semblant al de la Lluna El Mariner 5 , que fou llançat pel juny del 1967, sobrevolà Venus El Mariner 6 , llançat pel febrer del 1969…

La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…