Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Spacelab
Astronàutica
Laboratori espacial tripulat, resultat d’un programa de col·laboració entre l’Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA.
Pot ésser utilitzat diverses vegades i és d’aplicació general i destinat a ésser embarcat en la nau orbital de la llançadora espacial nord-americana La realització fou a càrrec de la indústria aeroespacial europea, i actuà de cap de grup la VFW-Fokker/ERNO Estructuralment, consta d’un túnel de transferència i d’uns mòduls cilíndrics habitables, a més d’unes plataformes amb una secció en U descobertes, en proporció variable segons cadascuna de les sis configuracions principals La seva massa ha estat fixada en 11 340 kg, que correspon a un 80% de la càrrega útil de la llançadora…
Mir

L’estació espacial Mir
Astronàutica
Estació espacial posada en òrbita per l’URSS el 20 de febrer de 1986 i destruïda el 23 de març de 2001.
En el seu moment, fou l’única estació permanent Hom hi realitzà nombrosos experiments i estudis, especialment sobre els efectes de les estades prolongades a l’espai en l’organisme humà el 1995 en retornà un astronauta d’una estada de 437 dies, la més llarga fins aleshores Era composta per un cos central de 21 t i 13 m de llarg, al qual hom afegí diversos mòduls, entre els quals diferents versions de la nau Sojuz a partir del 1986 i el transbordador Atlantis 1998 Les dificultats financeres de Rússia n'impediren el manteniment i la renovació, motiu pel qual, malgrat la collaboració…
New Millenium

Recreació artística de la sonda Deep Space1
© NASA
Astronàutica
Programa de la NASA creat el 1995 i cancel·lat el 2009, que tenia per objectiu planejar missions destinades a desenvolupar naus, instruments i operacions que poguessin fer aportacions científiques significatives amb un cost reduït.
A la dècada dels noranta, el bon funcionament de satèllits i sondes exigia que el centre de control terrestre de la missió els observés contínuament i els donés instruccions Per tal que fossin més independents de la Terra i resultessin alhora més barats i fiables, es dissenyaren els programes Deep Space, per a missions planetàries, i l’Earth Observing, per a missions orbitals al voltant de la Terra L’any 2000, es reorientaren els objectius del programa New Millenium, i les sèries Deep Space canviaren el nom pel de Space Technology Del programa New Millenium, a l’octubre del 1998 es llançà la…
Kvant
Astronàutica
Nom —que significa ‘quàntum’— dels mòduls especialitzats acoplats a l’estació orbital Mir
.
El Kvant-1 fou unit a l’estació el març del 1987 i es convertí en l’únic mòdul habitable d’observació astrofísica El seu pes és d’1 t El Kvant-2 , llançat el novembre del 1989, és un mòdul tecnològic destinat a augmentar la capacitat del conjunt Cinc mesos després, hom hi afegí el Kvant-3 —o Kristall— per a fabricar materials en microgravetat El Kvant-4 , dedicat a la teledetecció, ha d’ésser-hi acoplat properament i el Kvant-5 , per a estudis ecològics, era previst per al 1992
Viking

Nau espacial Viking-1
© NASA
Astronàutica
Programa nord-americà d’exploració de Mart mitjançant sondes automàtiques.
Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost i el 9 de setembre de 1975, respectivament Cada sonda constava de dues parts el mòdul orbital Orbiter , que es mantenia en òrbita tot estudiant la superfície del planeta, i el mòdul d’aterratge Lander , que aterrava a la superfície i disposava d’instruments per a fer mesures meteorològiques, sísmiques, de composició química del sòl i de determinació de formes de vida al sòl El Viking-1 aterrà a la Chryse Planitia el 20 de juliol de 1976 i el Viking-2 ho féu a la Utopia Planitia el 3 de setembre del mateix any Els mòduls…
Estació Espacial Internacional

Vista de l’Estació Espacial Internacional
© NASA
Astronàutica
Estació orbital permanent de participació internacional.
Les principals funcions de l’EEI són de tipus científic, aprofitant al màxim les especials condicions de l’espai exterior Anomenada inicialment Freedom, fou un projecte impulsat el 1984 pels Estats Units amb la collaboració d’alguns estats del bloc occidental Amb la incorporació de Rússia 1994 rebé el nom actual, bé que els EUA en són els principals contribuents prop de dues terceres parts i concentren els sistemes de comunicació i control, i també les bases de dades A més de Rússia, hi participen el Canadà, el Japó, el Brasil i alguns països de la Unió Europea a través de l’Agència Espacial…
Sojuz

Sojuz TMA-03M (2012)
© NASA
Astronàutica
Sèrie de vehicles espacials tripulats (per un, dos o tres cosmonautes), llançats per l’URSS d’ençà del 1967 i per la Federació Russa des del 1992.
Els Sojuz són constituïts per tres mòduls el de servei de forma cilíndrica, el de comandament de forma hemisfèrica i l' orbital de forma esfèrica Després d’un primer vol preliminar no tripulat 1966, el Sojuz 1 fou llançat per l’abril del 1967 i el seu tripulant, VV Komarov, morí en enredar-se el paracaigudes que frenava la nau Entre aquest llançament i el Sojuz 40 , llançat el 1981, es realitzaren 38 missions tripulades una de les quals fallà i mai no fou numerada i 3 no tripulades Cal esmentar les missions Sojuz 4 i Sojuz 5 primeria del 1969 en les quals, després d’un acoblament…
Astronàutica 2011
Astronàutica
El 2011 va ser un any notable, no tant pels llançaments que es van fer sinó per l’enfortiment del rol dels mal anomenats països emergents, especialment la Xina i l’Índia, i per la recuperació del rol de Rússia, com també per les decisions adoptades per aquests països Un exemple d’aquesta nova situació va ser la irrupció de la Xina en el mercat dels llançaments amb la posada en òrbita del satèllit europeu de comunicacions Eutelsat-W3C mitjançant un dels seus coets Llarga Marxa Es van posar en òrbita més de 60 satèllits de telecomunicacions, la qual cosa demostra que es tracta d’un mercat…
Astronàutica 2015
Astronàutica
Activitat tecnològica L'any 2015 van proliferar els llançaments de nanosatèllits amb finalitats tecnològiques Es tracta de plataformes de pocs quilos de pes, fàcils de construir i d'acoblar com a càrregues secundàries en els grans llançaments que, gràcies al seu baix cost, permeten fer demostracions de noves tecnologies Un dels experiments més curiosos és el d'un nanosatèllit equipat amb una vela solar, amb el qual s'estudien noves tècniques per a eliminar escombraries espacials El va llançar l'Índia en el mateix vol en què aquesta posava en òrbita el seu sistema de control de desastres…
astronàutica
Interior de la bodega d’una llançadora espacial nord-americana
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…