Resultats de la cerca

El Landsat I 1972, que orbitava a 900 km d’altitud en una òrbita heliostacionària, fotografiava bandes de terreny de 185 km d’ample amb una resolució de 80 m i trigava 18 dies a fotografiar la totalitat de la superfície terrestre portava tres cambres de televisió en color imatges en el domini visible i una cambra multicanal imatges en quatre bandes espectrals verd, taronja, vermell i infraroig proper, i infraroig amb què obtenia imatges en fals color El Landsat I funcionà fins el 1980, i fou rellevat pel Landsat II 1975 que ho féu fins el 1982 El Landsat III 1978 incorporà una cinquena banda…

El seu llançament va tenir lloc al setembre del 1997 El 31 de juliol de 1999, s’estavellà, tal com estava previst, a 5 000 km/h contra un cràter proper al pol sud de la Lluna Tot i que inicialment la NASA confirmà —amb l’anàlisi del núvol de pols que aixecà— l’existència d’aigua a la Lluna, especialment als dos pols del satèllit, al mes d’octubre l’agència nord-americana anuncià oficialment que aquesta operació no havia permès provar que hi pogués haver aigua en estat sòlid en algunes àrees de la Lluna Es tractava d’una nau de baix cost —63 milions de dòlars—, d’1,35 metres d’altura i 300…

El 2010 va ser un dels anys menys brillants en el camp de l’exploració espacial, ja que l’activitat va ser una continuació rutinària dels anys anteriors El llançament de diversos satèllits comercials de telecomunicacions i militars va continuar al ritme habitual Sistemes d’impulsió La notícia més important va ser que l’Administració Obama va fer un canvi de política en el camp dels llançadors pesants per a substituir el sistema de llançadores, en considerar que la proposta feta per l’Administració Bush, el sistema Constellation, era massa car i arrossegava massa endarreriments Aquest sistema…

Cràter Von Kármán, un volcà de tipus hawaià situat a la cara oculta de la Lluna, on va aterrar la sonda nord-americana  Chang’e 4 © NASA/GSFC/Arizona State University El 2019 es va celebrar el 50è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong i Edwin Buzz  Aldrin hi aterraven, al Mar de la Tranquillitat, mentre Michael Collins els esperava a bord del mòdul orbital de l’ Apollo 11 L’estada va durar unes 21 hores, durant les quals es van recollir 20 kg de rocs, es van fer fotografies i es van prendre mesures diverses Al cap d’aquest temps, una part del…

El Curiosity va aterrar amb èxit a Mart per analitzar i investigar amb més efectivitat que els anteriors vehicles enviats © NASA / JPL-Caltech L'any 2012 no va ser un any notable, però va continuar el procés d'enfortiment del rol dels mal anomenats països emergents, especialment la Xina i l'Índia, i la recuperació de Rússia Satèllits científics En aquest camp, probablement l'esdeveniment més important va ser l'arribada a Mart de la missió Mars Science Laboratory, la qual havia estat llançada el 26 de novembre de 2011 per la NASA, i l'aterratge amb èxit del Curiosity el dia 6 d'agost El…

El 2011 va ser un any notable, no tant pels llançaments que es van fer sinó per l’enfortiment del rol dels mal anomenats països emergents, especialment la Xina i l’Índia, i per la recuperació del rol de Rússia, com també per les decisions adoptades per aquests països Un exemple d’aquesta nova situació va ser la irrupció de la Xina en el mercat dels llançaments amb la posada en òrbita del satèllit europeu de comunicacions Eutelsat-W3C mitjançant un dels seus coets Llarga Marxa Es van posar en òrbita més de 60 satèllits de telecomunicacions, la qual cosa demostra que es tracta d’un mercat…

Recreació per ordinador de l’entrada en òrbita del satèllit SMOS, l’objectiu del qual és fer un seguiment del canvi climàtic © ESA / AOES Medialab L'any 2009, l'Agència Espacial Europea ESA i la NASA van estar al capdavant de diverses missions espacials, tant climàtiques com astronòmiques, que van assolir èxits notables També van reeixir les missions d'altres agències espacials, com la japonesa, l'índia o la xinesa, que any rere any prenen posicions més bones en la cursa espacial Aquest any, a Catalunya, l'astronàutica també va ser significativa gràcies a la participació de centres i…

La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…

El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…