Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Pioneer

Placa de la qual és portador el Pioneer 10
© fototeca.cat
Astronàutica
Sèrie de sondes còsmiques dels EUA pertanyents al programa de recerca espacial del mateix nom, iniciat per les forces aèries l’any 1958, però transferit tot seguit a la NASA, de la qual el Pioneer 1, llançat l’11 d’octubre de 1958, fou el primer giny espacial.
Amb els quatre primers Pioneer, i fins al març del 1959, hom intentà, sense èxit, de fer impacte a la Lluna Els Pioneer del 5 després del llançament del qual el programa fou interromput fins a la darreria del 1965 al 9 llançat pel novembre del 1968 foren emprats per a l’estudi i la predicció de l’activitat solar Des del 10, els Pioneer han estat sondes d’estudis planetaris exteriors El Pioneer 10 passà el 3 de desembre de 1973 a una distància de 130 000 km sobre els núvols de Júpiter, i n'envià imatges i altres dades Accelerat per l’acció del camp gravitatori del dit planeta, ha de travessar…
Giotto
Astronàutica
Sonda còsmica europea llançada el 2 de juliol del 1985 i destinada a estudiar el cometa Halley, al qual s’acostà el 14 de març de l’any següent.
Situada a només 500 km del nucli del cometa —era aleshores a 144 milions de quilòmetres de la Terra—, transmeté moltes imatges i informacions i, tot i patir alguns desperfectes, fou enviada cap al cometa Grigg-Skjellerup Passà a 15 000 km del seu nucli el 10 de juliol de 1992
Wilkinson Microwave Anisotropy Probe
Astronàutica
Sonda espacial de la NASA llançada el 2001 per fer un estudi de l’anisotropia de la radiació de fons de microones.
Amb més resolució que la que havia pogut assolir el satèllit COBE, de les dades obtingudes s’ha pogut determinar l’edat de l’Univers en 13,72 +/- 0,12 milers de milions d’anys, i confirmar el paradigma d’un univers inflacionari en un espai-temps de geometria euclidiana plana Així mateix, se'n dedueix que la matèria bariònica constitueix tan sols el 4,6% de la densitat total de l’Univers, la matèria fosca el 23% i l’energia fosca el 72%
Voyager

Calendari i recorregut dels Voyager 1 i 2 pel sistema solar
© Fototeca.cat
Astronàutica
Programa nord-americà d’exploració dels planetes exteriors del sistema solar mitjançant sondes automàtiques.
Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El Voyager-1 es convertí, el 1998, en el vehicle…
ANNA 1-B
Astronàutica
Satèl·lit artificial llançat pels EUA el 31 d’octubre de 1962 amb un coet Thor-Able-Start.
El seu nom és la sigla de Army, Navy, NASA i Air Force Fou el primer satèllit artificial dedicat a estudis geodèsics la seva missió fou de determinar la força i la direcció del camp gravitatori, situar el centre de massa de la Terra i marcar posicions a la seva superfície mitjançant un punt de triangulació a l’espai La instrumentació més característica n'eren uns llums flash de 8 milions de candeles que permeteren, en encendre's i apagar-se, de fotografiar-lo sobre un fons d’estels
Hipparcos
Astronàutica
Nom del satèl·lit astromètric europeu, en el qual hom combina les sigles de High Precision Parallax Collecting Satellite amb el nom de l’astrònom grec Hiparc, qui mesurà la distància entre la Terra i la Lluna i fundà l’astrometria.
Fou llançat el 1989 i s’encarrega de mesurar amb precisió la posició i el moviment de 120 000 estels Tot i que els seu motor d’apogeu no funcionà i no pogué ésser situat a l’òrbita correcta, la seva missió s’està complint amb èxit La seva resolució és 30 000 vegades la de l’ull nu Entre el novembre del 1989 i el juliol del 1993 féu nombroses observacions d’estrelles, de forma quasi contínua i rastrejant tot el cel Unes 120 000 estrelles foren observades a alta resolució, i prop d’un milió a més baixa resolució La complexitat de l’anàlisi de les dades i la necessitat de comprovar l’exactitud…
Lunar Prospector
Astronàutica
Nau no tripulada de la NASA, que tenia per principals objectius cartografiar tota la superfície lunar des d’uns cent quilòmetres d’altura en òrbita polar, detectar si als pols lunars hi havia aigua en forma de gel i prendre dades per confeccionar mapes globals de la Lluna.
.
El seu llançament va tenir lloc al setembre del 1997 El 31 de juliol de 1999, s’estavellà, tal com estava previst, a 5 000 km/h contra un cràter proper al pol sud de la Lluna Tot i que inicialment la NASA confirmà —amb l’anàlisi del núvol de pols que aixecà— l’existència d’aigua a la Lluna, especialment als dos pols del satèllit, al mes d’octubre l’agència nord-americana anuncià oficialment que aquesta operació no havia permès provar que hi pogués haver aigua en estat sòlid en algunes àrees de la Lluna Es tractava d’una nau de baix cost —63 milions de dòlars—, d’1,35 metres d’…
Discovery

Darrer enlairament del Discovery, efectuat el 27 de febrer de 2011 des del Launch Pad 39A del Kennedy Space Center de Florida
Nasa
Astronàutica
Tercera llançadora espacial
nord-americana, que s’enlairà en el primer vol el 30 d’agost de 1984 i aterrà en el darrer el 9 de març de 2011.
Anomenada també OV-103, fins a la seva clausura la Discovery fou la llançadora que més missions reeixides completà, en un total de 39 viatges a l’espai al llarg de 27 anys, 365 dies en òrbita i 238 milions de quilòmetres recorreguts Entre d’altres hom la utilitzà per al desplegament del telescopi espacial Hubble i per a la posada en òrbita de la sonda Ulysses Després de l’aturada de missions de les llançadores a causa de l’accident de la nau Columbia al gener del 2003, la Discovery fou designada per a realitzar el primer vol de la nova etapa Aquest vol es realitzà al juliol del…
Kepler
Astronàutica
Missió espacial de la NASA, activa del 2009 al 2018, que tenia per objectiu principal descobrir planetes extrasolars.
La sonda Kepler fou llançada el 6 de març de 2009 des del centre espacial Kennedy Florida, EUA Emplaçada en una òrbita heliocèntrica amb un període de 372,5 dies, dugué a terme les observacions per mitjà d’un fotòmetre acoblat a un telescopi de 0,95 m de diàmetre Aquestes observacions permeteren detectar petits planetes —similars a la Terra— mitjançant el mètode dels trànsits planetaris quan un planeta que orbita al voltant d’un estel s’interposa entre aquest estel i l’observador, la llum que arriba de l’estel disminueix lleugerament, i posa en evidència la presència del planeta Programada…
El telescopi James Webb
Astronàutica
El 25 de desembre de 2021 es va llançar el telescopi James Webb des de la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, mitjançant un coet Ariane amb destinació al punt de Lagrange L2, un lloc de l’espai situat més enllà de la Terra, a 1,5 milions de quilòmetres de distància, sobre la línia Sol-Terra, on va arribar el 25 de gener de 2022 La seva missió és substituir el telescopi espacial Hubble en l’estudi de les regions més profundes de l’Univers Llançament del coet Ariane que transporta el telescopi James Webb © NASA’s James Webb Space Telescope Es tracta d’un projecte…