Resultats de la cerca

L’origen del coet és probablement oriental la primera notícia que hom té del seu ús és de l’any 1232, a la Xina Fou introduït a Europa pels àrabs Durant els segles XV i XVI fou emprat com a arma incendiària Posteriorment, amb l’extensió de l’artilleria, el coet bèllic desaparegué fins al segle XIX, que fou emprat de nou durant les guerres napoleòniques Els coets del coronel anglès William Congreve foren també usats a Espanya en el setge de Cadis 1810, en la primera guerra Carlina 1833-40 i durant la guerra del Marroc 1860 A la fi del segle XIX i el començament del segle XX, aparegueren els…

Té la mateixa aparença externa que la de les llançadores nord-americanes, però presenta diferències tècniques Així, no té conjunt de propulsió, sinó que és posada en òrbita per un coet, l’ Energia Posseeix un motor atmosfèric, la qual cosa li permet maniobrar a la baixa atmosfera Encara que preparada per a portar tripulació, la nau també estava dotada amb mecanismes que en permetien la completa automatització Es construïren dues llançadores, però només es dugué a terme un vol de prova automatitzat el novembre del 1988 Després d’aquest vol el programa fou desactivat a causa de…

En els coets còsmics pot considerar-se com una primera etapa d’un coet múltiple És conegut també amb el nom anglès de booster

Són especialment útils per a aquesta operació els propergols líquids hipergòlics o hipergols, puix que no necessiten sistemes auxiliars d’ignició Té aplicació en operacions de guiatge i de maniobra en l’espai

Fou llançat el 1989 i s’encarrega de mesurar amb precisió la posició i el moviment de 120 000 estels Tot i que els seu motor d’apogeu no funcionà i no pogué ésser situat a l’òrbita correcta, la seva missió s’està complint amb èxit La seva resolució és 30 000 vegades la de l’ull nu Entre el novembre del 1989 i el juliol del 1993 féu nombroses observacions d’estrelles, de forma quasi contínua i rastrejant tot el cel Unes 120 000 estrelles foren observades a alta resolució, i prop d’un milió a més baixa resolució La complexitat de l’anàlisi de les dades i la necessitat de comprovar…

El programa de desenvolupament d’aquests coets fou iniciat oficialment al començament de l’any 1959, i cap a la fi del mateix any el projecte passà de l’exèrcit a la NASA i constituí el nucli d’activitat del Marshall Space Flight Center El Saturn 1 fou un coet d’assaig tecnològic de dos trams, en el qual hom posà a punt els propulsors H-1 , d’oxigen líquid i querosè Els tres últims llançaments d’una sèrie de 10 serviren per a posar en òrbita els satèllits Pegasus , de detecció i comptatge de micrometeorits Els models Saturn 1B foren versions operacionals millorades dels anteriors i amb el…

Els tres primers de la sèrie foren llançats el 1966 amb el coet Saturn I-B , capaç de posar en òrbita 18 tones, i consistiren en vols suborbitals d’assaig de la reentrada a l’atmosfera L' Apollo-4 fou el primer llançat amb el coet Saturn-V , veritable clau de l’èxit del programa, capaç de satellitzar 126 tones L' Apollo-5 1967, que havia d’ésser el primer vol tripulat, no arribà a realitzar-se a causa d’un accident sofert en la fase de proves hi moriren els tres astronautes que havien de fer-lo L' Apollo-7 1968 representà el primer vol tripulat del programa i, a més, constituí la primera…

La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…