Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
astronàutica
Interior de la bodega d’una llançadora espacial nord-americana
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…
Donald Kent Slayton

Donald Slayton
Astronàutica
Astronauta nord-americà.
Ingressà a l’exèrcit de l’aire el 1942 i realitzà 56 missions durant la Segona Guerra Mundial Fou seleccionat el 1959 dintre el programa Mercury d’entrenament dels set primers astronautes americans A causa d’una anomalia cardíaca, no es convertí, tal com estava previst, en el segon astronauta nord-americà en òrbita El 1975, però, fou pilot a la missió Apollo-Sojuz Es retirà el 1982
Shannon Lucid
Astronàutica
Astronauta nord-americana.
Graduada en medicina 1970 i bioquímica 1973, fou una de les sis dones seleccionades per la NASA el 1978 per a un pla d’entrenament d’astronautes Ha volat en les missions del transbordador el 1985, 1989, 1991 i 1993 A la cinquena missió, el 1996, baté la marca nord-americana —de tots dos sexes— i mundial —femenina— d’estada a l’espai, amb 188 dies A l’estació Mir , on s’estigué aquest temps, romangué en un mòdul separat de la tripulació masculina
Atlantis

La nau Atlantis preparada per ser llançada a l’espai el 8 de juliol de 2011
© NASA/Bill Ingalls
Astronàutica
Nom de la quarta llançadora nord-americana.
Feu el seu primer vol el 4 d’octubre de 1985 i és la llançadora que ha realitzat més missions militars secretes Per al seu desenvolupament s’aplicaren els coneixements adquirits en la fabricació de les llançadores anteriors, respecte a les quals presenta modificacions com ara la d’ésser més lleugera L’Atlantis fou molt utilitzada com a nau de transport de materials i astronautes cap i des d’estacions espacials, tant per la Mir com per l’ Estació Espacial Internacional , on entre el 8 i el 21 de juliol de 2011 feu la darrera de les seves trenta-tres missions, en les quals posà en òrbita…
Saturn

El Saturn 5
Nasa
Astronàutica
Nom genèric d’una sèrie de coets espacials nord-americans que comprèn els models Saturn 1, Saturn 1B
i Saturn 5
.
El programa de desenvolupament d’aquests coets fou iniciat oficialment al començament de l’any 1959, i cap a la fi del mateix any el projecte passà de l’exèrcit a la NASA i constituí el nucli d’activitat del Marshall Space Flight Center El Saturn 1 fou un coet d’assaig tecnològic de dos trams, en el qual hom posà a punt els propulsors H-1 , d’oxigen líquid i querosè Els tres últims llançaments d’una sèrie de 10 serviren per a posar en òrbita els satèllits Pegasus , de detecció i comptatge de micrometeorits Els models Saturn 1B foren versions operacionals millorades dels anteriors i amb el…
Apollo
Astronàutica
Nom que, seguit d’un nombre, hom donà a cada un dels vols del programa espacial nord-americà Apollo.
Els tres primers de la sèrie foren llançats el 1966 amb el coet Saturn I-B , capaç de posar en òrbita 18 tones, i consistiren en vols suborbitals d’assaig de la reentrada a l’atmosfera L' Apollo-4 fou el primer llançat amb el coet Saturn-V , veritable clau de l’èxit del programa, capaç de satellitzar 126 tones L' Apollo-5 1967, que havia d’ésser el primer vol tripulat, no arribà a realitzar-se a causa d’un accident sofert en la fase de proves hi moriren els tres astronautes que havien de fer-lo L' Apollo-7 1968 representà el primer vol tripulat del programa i, a més, constituí la primera…
Scout
Astronàutica
Coet nord-americà de quatre trams, en la configuració bàsica F1, amb propergol sòlid, i que fou un dels més emprats en la satel·lització de ginys d’una massa de l’ordre de la centena de quilograms a una altitud d’uns 1 000 km.
El seu desenvolupament s’inicià l’any 1958 i amb el seu impuls fou satellitzat per primera vegada un giny, l' Explorer 9 , l’any 1961 A més dels nombrosos tipus de satèllits nord-americans, tant civils i de la NASA com del Departament de Defensa, collocats en òrbita amb aquest coet, hom el posà a disposició d’altres estats en programes de recerca en collaboració, entre els quals cal esmentar la RF d’Alemanya, França, els Països Baixos, Itàlia i la Gran Bretanya
Michael Collins
Astronàutica
Astronauta nord-americà.
De família de militars, estudià a West Point i exercí com a pilot de proves en la força aèria Actuà en el programa Gemini i posteriorment pilotà el mòdul de comandament de l' Apollo -11 1969, que portà els primers homes a la Lluna
John Glenn

John Glenn
NASA
Astronàutica
Astronauta nord-americà.
Fou pilot de combat a la Segona Guerra Mundial i a la guerra de Corea, i rebé diverses condecoracions per la seva intervenció en diferents missions Seleccionat per la NASA 1959, l’any 1962 feu el primer vol orbital tripulat al voltant de la Terra a bord de la nau Friendship del programa Mercury Retirat del programa espacial el 1964, fou elegit senador demòcrata per Ohio 1974 i 1980 El 1998 esdevingué l’astronauta més veterà, en retornar a l’espai a bord de la nau Discovery Entre molts altres guardons, rebé el premi Príncipe de Asturias de cooperació internacional 1999, juntament amb els…
Columbia
Astronàutica
Primera llançadora nord-americana.
Feu el seu primer vol el 12 d’abril de 1981 L’any 1998, el transbordador Columbia dugué a terme la missió Neurolab, que tenia com a objectiu l’estudi del cervell i del sistema nerviós central Al transbordador es carregaren 1514 grills, 223 peixos, 152 rates, 18 ratolins i 135 cargols, els quals serviren per a les primeres disseccions que es feren a l’espai Diversos experiments estudiaren els efectes de la microgravetat en els primers estadis del desenvolupament, per això hi viatjaven animals de molt poca edat, però molts d’aquests moriren abans que es poguessin fer les proves Al juliol del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina