Resultats de la cerca

Ingressà a l’exèrcit de l’aire el 1942 i realitzà 56 missions durant la Segona Guerra Mundial Fou seleccionat el 1959 dintre el programa Mercury d’entrenament dels set primers astronautes americans A causa d’una anomalia cardíaca, no es convertí, tal com estava previst, en el segon astronauta nord-americà en òrbita El 1975, però, fou pilot a la missió Apollo-Sojuz Es retirà el 1982

De família de militars, estudià a West Point i exercí com a pilot de proves en la força aèria Actuà en el programa Gemini i posteriorment pilotà el mòdul de comandament de l' Apollo -11 1969, que portà els primers homes a la Lluna

Fou pilot de combat a la Segona Guerra Mundial i a la guerra de Corea, i rebé diverses condecoracions per la seva intervenció en diferents missions Seleccionat per la NASA  1959, l’any 1962 feu el primer vol orbital tripulat al voltant de la Terra a bord de la nau Friendship del programa Mercury Retirat del programa espacial el 1964, fou elegit senador demòcrata per Ohio 1974 i 1980 El 1998 esdevingué l’astronauta més veterà, en retornar a l’espai a bord de la nau Discovery Entre molts altres guardons, rebé el premi Príncipe de Asturias de cooperació internacional 1999, juntament amb els…

Propietat d’un consorci nord-americà, rus i ucraïnès, serà operativa el 1998 i podria abastar l’11% del mercat mundial de llançament de coets

Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost i el 9 de setembre de 1975, respectivament Cada sonda constava de dues parts el mòdul orbital Orbiter , que es mantenia en òrbita tot estudiant la superfície del planeta, i el mòdul d’aterratge Lander , que aterrava a la superfície i disposava d’instruments per a fer mesures meteorològiques, sísmiques, de composició química del sòl i de determinació de formes de vida al sòl El Viking-1 aterrà a la Chryse Planitia el 20 de juliol de 1976 i el Viking-2 ho féu a la Utopia Planitia el 3 de setembre del mateix any Els mòduls d’…

Campió soviètic d’acrobàcia aèria el 1986 Participà en l’operació de rescat de l’estació espacial Salyut-7 el 1985 Viatjà a l’estació Mir al novembre del 1988 i hi romangué fins a l’abril del 1989 Hi tornà entre el juliol del 1991 i el març del 1992 També es convertí l’any 1994 en el primer cosmonauta rus que viatjava en transbordador nord-americà —concretament, el Discovery— en un dels vols preparatoris de l’estació espacial Alpha En total, ha estat a l’espai 471 dies

Consisteix, essencialment, en un vehicle espacial de forma sensiblement similar a la d’una aeronau, que és llançat amb l’ajut de l’impuls d’un conjunt accelerador un tanc exterior més dos coets acceleradors o SRB Solid Rocket Booster , el qual se separa del vehicle quan ha estat assolida l’òrbita desitjada el tanc exterior es destrueix en caure, i els SRB són recuperats un cop completada la missió programada, el vehicle retorna a terra tot planant, i aterra en una pista de dimensions especials Etapes successives d’un vol de la llançadora espacial © Fototecacat La idea fonamental que…

L' Ariel-1 , collocat en òrbita terrestre el 26 d’abril de 1962 mitjançant un coet Delta, fou el primer satèllit estranger que utilitzà un coet llançador nord-americà demostrà l’existència d’una capa a l’alta ionosfera on el component principal és l’heli L' Ariel-2 fou llançat amb un coet Scout el 27 de març de 1964 i l' Ariel-3 , que fou ja construït íntegrament a Gran Bretanya, fou collocat en òrbita mitjançant un coet del mateix model el 5 de maig de 1967 L' Ariel-4 fou llançat l’11 de desembre de 1971, l' Ariel-5 el 15 d’octubre de 1974 i l' Ariel-6 el 2 de juny…

Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El  Voyager-1 es convertí, el 1998, en el vehicle…

Llançada al febrer del 1996, al juny del 1997 sobrevolà i fotografià el petit planeta Mathilde 253, però al desembre del 1998 fracassà en un primer intent de posar-se en òrbita entorn del petit planeta 433 Eros, d’uns 41 km de llarg i 15 d’ample Finalment, al febrer del 2000, la NEAR fou collocada en òrbita, primer a una altura de 327 km posteriorment, s’aproximà fins a 100 km, i finalment a 6 km de la superfície L’estabilitat d’aquestes òrbites és baixa, a causa del feble camp gravitatori uns 5 mm/s2 i la seva forma irregular Durant el temps que estigué en òrbita al voltant de 433 Eros envià…